Apunt
La política de les coses
Aquesta cita electoral no va d’agradar només als teus sinó també –o sobretot– d’agradar una mica, tot i que només sigui una mica, als que no ho són
Em declaro cada vegada més abonada al dubte, a les no certeses, al gris, als matisos i també, ¿per què no?, al canvi d’opinió. La campanya electoral no ajuda a dissipar-los, està sent un niu d’incerteses i respostes incompletes. Els candidats i candidates tenen por d’equivocar-se. Un mal dia el pot tenir qualsevol, sempre que no sigui durant aquestes dues setmanes. Aquí rau la importància d’aquestes eleccions: en la contenció.
Aquesta cita electoral no va d’agradar només als teus sinó també –o sobretot– d’agradar una mica, tot i que només sigui una mica, als que no ho són. I per a això cal fer equilibris, centrar l’objectiu i no destacar en excés.
Tret que la residualitat obligui s’han acabat les propostes desmesurades, les més fantasioses del catàleg electoral. Reconeixeran els partits que tenen poques probabilitats de pactes postelectorals per la radicalitat de les seves propostes.
Ni la CUP –en altre temps descarats en els seus plantejaments– vol situar-se en el marge. La seva cap de llista, Dolors Sabater, assegurava al matí que arribat el cas no investirien Laura Borràs, a l’estar imputada en una causa judicial. Poc després el partit emetia un comunicat matisant (en excés) la seva líder i no descartant la investidura de Borràs. Amb el que ha sigut la CUP, almenys de paraula. Mentrestant, ERC i Junts juguen a no fer-se més mal del necessari, no per falta de ganes, sinó per necessitat de suma.
La conseqüència d’aquest pacte de no agressió es tradueix en propostes insubstancials com les que va presentar Borràs aquest divendres: un pacte nacional per la llengua en l’àmbit digital per a, entre altres coses, poder parlar amb la seva torradora en català: «Vull una torrada», vol poder dir la candidata.
Notícies relacionadesA mi se m’escapa la rellevància, serà perquè mai he parlat amb la torradora; senzillament premo un botó.
En el fons Borràs ha sigut capaç de resumir l’essència d’aquesta campanya. Hem passat de l’internet de les coses a la política de les coses. No sé jo.
