De la Terra plana i altres negacionismes

Una cosa semblant passa amb l’estructura del sistema solar. Quan la física es planteja descriure els moviments dels planetes, pot ser tan acceptable col·locar l’origen d’un eix de referència al Sol com a l’estació de Perpinyà, on Salvador Dalí va localitzar el centre de l’Univers. El que passa és que, si volem entendre com es mouen els planetes, fer-ho amb eixos de referència fixos a la Terra és molt complicat, mentre que fer-ho amb referència al Sol, com va proposar Copèrnic, és senzill i permet una explicació de validesa general, com van advertir Galileu i Newton. De fet, cada dia veiem el Sol sortir per l’Est, desplaçar-se pel cel i pondre’s per l’Oest. Històricament algunes teories de la ciència, com el model copernicà de sistema solar o, més tard, la Teoria de l’Evolució de Darwin, tenien com a conseqüència enfrontar-se a visions del món ben establertes en el seu temps. Això pot atemptar contra poders establerts i aquests poden reaccionar de forma violenta per negar-les.

En temps més recents, acceptar que fumar tabac produeix càncer ha subvertit els interessos d’indústries poderoses. Acceptar que l’activitat humana, sobretot l’ús de combustibles fòssils, està produint efectes importants sobre el clima, ataca els interessos de moltes empreses i implica canvis en la manera de viure o en l’economia de tal magnitud, que alguns prefereixen negar-los. Fins i tot que hi hagi un virus que està infectant la població mundial pot ser inadmissible per als que es resisteixen a acceptar les restriccions que s’imposen per evitar la seva propagació. Els qui ho neguen prefereixen tancar els ulls davant l’evidència que proporcionen els drames humans que passen en hospitals pròxims i creure en conspiracions enrevessades.

Notícies relacionades

Illa i Sánchez: normalitat i provisionalitat

Multireincidents, el camí més llarg és l’eficaç

Els negacionismes als quals s’enfronten les teories científiques provenen en general de posicions conservadores. No obstant, hi ha també una nebulosa de posicions que es basa en el relat d’una naturalesa idealitzada i que acaba donant lloc a posicions extremes, com, per exemple, les contràries a les vacunes. S’ha de construir llavors un pensament màgic allunyat de la dinàmica de la ciència, que és la que permet la comprensió del món i facilita acords en les societats democràtiques.

És possible que les actuals tecnologies de telecomunicació i les xarxes socials, amb totes les seves possibilitats, estiguin tenint efectes paradoxals. D’una banda haurien de facilitar a tothom l’accés a un coneixement molt ampli del món en què vivim i de les teories que existeixen per explicar-ho. No obstant, permeten també la creació de grups que afavoreixen el sentiment de pertànyer a poblats de dimensions reduïdes com aquells en els quals vivien els nostres avis. D’aquesta manera, es formen entorns tancats que propicien l’expansió d’idees segons les quals fora dels murs del poble s’estan desenvolupant conspiracions amb finalitats perverses. S’han de rebutjar les teories de la ciència per crear-ne d’altres que acaben convertint-se en dogmes indiscutibles. Tot indica que, tancats en un món digital i amb l’amenaça del virus a sobre, aquestes actituds estan creixent en la nostra societat. Entre les quals la creença que la Terra és plana és una de les més inofensives i ens torna a la infància.