Pros i contres

Les píndoles

Entrar al món dels lemes electorals és una de les poques alegries de la campanya. Deixar-te seduir per les idees que algú va trobar extraordinàries en una reunió fa mesos o, simplement, deixar-te gronxar per totes les frases que ni tan sols són frases, sinó bales que se suposa que han de penetrar al cervell del votant. O passar una estona distreta analitzant els ingredients de la píndola. No hi ha programa, sinó aquesta identificació senzilla, una pulsió, fins i tot en el cas del PDECat, que diu «Si t’ho penses», és a dir, si no et deixes portar per la passió puigdemontista, tot i que hauria sigut millor un «Si t’ho repenses».

Els comuns argüeixen: «El canvi que Catalunya mereix», amb el concepte d’una Catalunya amb vida pròpia i amb uns mèrits que no han sigut reconeguts. «Fem-ho», diu Illa, però el pronom és un amagatall on hi cap de tot. ¿Fer què? Que és el que tampoc aclareix Junts, amb unes construccions agramaticals on falten complements directes i atributs. ¿Fer què? Em poden dir que per què no recorro als programes per fer-me’n una idea més clara. És cert. ¿Però hi ha algú que pensi en els programes més enllà de les píndoles dels cartells?

Temes:

Eleccions Catalunya

Inicia sessió 0 Comentaris