L’erroni camí de respondre a Vox amb la violència

Aquest cap de setmana, col·lectius autoqualificats d’antifeixistes van utilitzar la coacció i la violència per impedir la celebració d’actes electorals de Vox, amb l’argument que és així com s’ha d’aturar a la ultradreta. Un plantejament, sense més ni més, erroni. El racisme, les mentides, les crides a alimentar la divisió i l’enfrontament social es combaten de moltes formes. Desmentint les falsedats, informant de forma crítica, tancant-li l’accés als òrgans de govern de les institucions, manifestant la discrepància al carrer (una cosa molt diferent d’impedir que l’altre pugui expressar-se també). Però no amb la violència que, per principi, no ha de tenir cap paper en la vida pública.  

La llei de partits preveu la il·legalització, sota control judicial, de formacions polítiques sota determinades condicions. Quan això no succeeix, tot partit té dret a desenvolupar lliurement la seva activitat, encara més en període electoral. I els cossos de seguretat tenen l’obligació de garantir-ho, i actuar de forma proporcionada contra els qui impedeixin el dret a la participació política. Convertir en objecte de crítiques l’actuació dels Mossos a Vic i Salt (per insuficient) encaixa en l’explotació del victimisme per part de Vox però fer-ho per excessiva (quan tants agents van ser també agredits) inquieta per part de qui, com la candidata de JxCat, aspira a tenir sota la seva direcció la policia catalana.