Pros i contres

Un triomf

Alejandro Fernández va argumentar, va atacar i es va defensar sense envilir el combat polític. I aquesta va ser, sens dubte, la novetat del debat de TV-3

Dolors Sabater va fer el que va poder o va saber, que va ser més aviat poc. Laura Borràs va intentar imposar-se a base d’inflamar la retòrica (aquesta tàctica tan ‘nostrada’ en algunes comentaristes de renom), però a Junts no hi ha més cera que la que crema, i d’arguments van justets. Salvador Illa, Pere Aragonès, Jéssica Albiach, Àngels Chacón i Carlos Carrizosa van tenir els seus moments, alguns de més afortunats que d’altres. Però qui va sorprendre de manera indiscutible va ser Alejandro Fernández, el candidat del PP. Va argumentar, va atacar i es va defensar sense envilir el combat polític. I aquesta va ser, sens dubte, la novetat del debat de TV-3. Una dreta que prefereix argumentar que crispar i a qui no li tremola el pols a l’hora de desacreditar la ultradreta.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Després d’anys convulsos, davant les eleccions més estranyes de les nostres vides, amb una probabilitat real que l’abstenció superi totes les previsions i el resultat amb prou feines doni per a uns mesos de desgovern, cobren especial importància altres detalls més enllà del recompte. Contemplar un debat a TV-3 en què la crispació i l’exaltació pueril perden terreny ja és tot un triomf. Almenys, alguna cosa hem guanyat.

Temes:

Debats electorals Eleccions Catalunya

Inicia sessió 0 Comentaris