¿Bárcenas és fort o romàntic?

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

En aquella petició Rajoy no va concretar, com fan tants gallecs. Tu ja m’entens, va semblar insinuar. Això va confondre Bárcenas, que pensava que Rajoy pujava per l’escala del poder (i la de poder fer el que a un li’n dona la gana) quan en realitat ja l’estava baixant. Creia en l’habilitat d’aquell president d’aspecte innocent però que només era bo de veritat fumant puros, com sabem també els qui esperàvem que sabés pal·liar els problemes de Catalunya. Bárcenas llavors va callar i va perdre temps. Però per la mateixa raó que ell, la corrupció, tot i que Rajoy també va callar, el que va acabar perdent va ser la butaca. I no era Rajoy sinó la butaca que ocupava el que donava competències sobre la policia investigadora i el que li deixava molt a mà el poder judicial, on Rajoy tenia tants amics ben col·locats i deutors (a gairebé tots els caps els havia col·locat ell).

Però com en tantes altres coses Rajoy no va treballar prou. Bárcenas se’n va atipar i, home al cap i a la fi, va desviar la seva fortalesa des de la defensa de l’amor interessat al president inoperant cap a una defensa més romàntica: la de la seva dona. I quan a ella, sospitosa de col·laborar en els seus presumptes delictes, un jutge li va tocar un pèl i la va empresonar preventivament, Bárcenas va ser fort contra Rajoy. Aquest component d’història d’amor és gairebé bonic i ha trastocat moltes coses. Espanya és la de sempre però dona ensurts. En línia amb Lampedusa la seva justícia, molt fluixeta, per poder continuar més o menys igual s’ha carregat el prestigi d’un rei i probablement asseurà a la banqueta un president del Govern. ¿I Bárcenas? Sembla romàntic, no sabem si és honestament fort però sí que sap jugar fort.