L’entrepà d’Iceta

A l’adolescent, un nen encara, l’havia enviat la seva família a Londres perquè aprengués anglès. L’estiu discorria mandrós, amb la tova indolència estival de llavors.

Un diumenge, va agafar un bus al districte perifèric de Chingford, on s’allotjava, i després el metro fins al centre de la ciutat. Va vagarejar una estona pels carrers i es va endinsar a Hyde Park. A l’Speakers’ Corner –la «petita meravella del món» de George Orwell–, es va aturar a escoltar un paio que parlava a la gent a damunt d’un caixa de fusta.

Aquell racó del parc consagrat a la llibertat d’expressió era llavors una atracció per als espanyols de pas a Londres. A Barcelona, la llibertat d’expressió es reduïa a les rotllanes futbolístiques a Canaletes. 

Mapamundi

L’orador de l’Speakers’ Corner havia desplegat un cartell amb un mapamundi i una llegenda: For a world federal government. El noi coneixia el significat de totes les paraules, menys una: federal. Va consultar el seu diccionari de butxaca anglès-espanyol. «federal: (ADJ.) federal». Vaja.

De tornada a Barcelona, va recórrer a un diccionari enciclopèdic que hi havia a casa dels avis. En aquelles pàgines (internet no existia llavors, excepte per a un restringit equip del Departament de Defensa dels EUA), va descobrir el concepte de federalisme.

Mig segle després, l’adult que hi havia dins d’aquell adolescent acaba d’estrenar-se com a ministre de Política Territorial. Miquel Iceta, federalista convençut, s’enfronta a dos desafiaments espinosos. Dues operacions de risc amb grans possibilitats d’acabar malament. Iceta dins d’un entrepà.

Inestabilitat

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

La primera missió és reobrir la taula de diàleg sobre el conflicte català. Cap pla anterior al 14-F és vàlid. La correlació de les forces independentistes que surti de les urnes no només decidirà el signe del nou Govern català, també resoldrà sobre l’estabilitat de l’Executiu de Pedro Sánchez. Una ERC amb avantatge clar sobre JxCat serà més procliu a aprofundir en el gir cap a la real-politik. A la inversa, Esquerra pot tornar-se més inestable que mai i complicar molt la vida a Sánchez per més que aquest compti amb el salvavides dels Pressupostos.

El segon desafiament d’Iceta es troba dins de la casa socialista. El PSOE manté una relació malaltissa amb el federalisme. Avui m’entusiasma, demà el detesto. Avui recito l’Espanya-és-una-nació-de-nacions del socialista castellà Anselmo Carretero (1908-2002), demà trec el federalisme del programa electoral (29 d’octubre del 2019), demà passat el torno a ficar després que el PSC posi el crit al cel. A Iceta se li presenta una situació molt complicada amb l’ànima més nacionalista del PSOE i, sobretot, amb les tensions electorals del partit a l’Espanya interior. Té una carta, això sí: queden tres anys sense horitzó electoral. De moment.