El Batxillerat de la Princesa
La preparada
L’educació que rebrà Elionor a Gal·les no la formarà per ser cap d’estat. Un any acudint a una escola pública d’alta complexitat i movent-se en transport públic sí que ho faria
Elionor, en un impecable català: «Catalunya sempre ocuparà un lloc especial al meu cor»
Les taxes de pobresa infantil a Espanya són de les més altes dels països industrialitzats, només superades per Letònia, els Estats Units i Romania, segons un estudi sobre benestar infantil realitzat a 29 països per l’Oficina d’Investigació de l’Unicef amb dades de la primera dècada del segle XXI.
Aquesta frase, tallada i enganxada literalment de la web d’aquesta agència de l’ONU, ressona al meu cap mentre penso en els 76.000 euros que ens costarà el Batxillerat de la princesa Elionor a Gal·les. No em malinterpretin; no sé què hauria donat jo en la meva adolescència per posar terra pel mig i anar-me’n a estudiar a l’estranger, i me n’alegro per ella, perquè suposo que s’ho passarà bé i alguna cosa aprendrà. I, si no, tampoc importa gaire. La qüestió de l’educació de la futura reina és del tot irrellevant; si tingués les pitjors notes de l’univers, o un comportament com el del seu cosí Froilà o el del seu avi Joan Carles, continuaria sent igual. És el que té la monarquia.
Entretots
El que no és igual és que l’educació que rebrà no pretén, per molt que ens ho diguin, formar-la per ser cap d’estat d’aquest país. Un any acudint a una escola pública d’alta complexitat, movent-se en transport públic, i, en una llar de la mida de la seva habitació actual potser sí que ho faria. Se suposa que tots els pares volen el millor per als seus fills; i, home, per al desenvolupament personal de la princesa ho serà. Però no la prepararà en absolut per posar-se a la pell dels que, a la seva mateixa edat, estan en el grup d’aquells que els seus pares no poden dedicar-los entre 490 i 580 euros al mes, la xifra que Save the Children estima com a mínim per poder criar un menor amb dignitat. De nanos de la seva edat que, quan en tres anys es converteixin en adults, no tindran una feina assegurada, i encara menys per a tota la vida. Viatjar li donarà món, però no fa falta ser un linx per adonar-se que aquest món serà molt petit i només estarà poblat per altres adolescents de pares acabalats. Així que no sé si aquests diners estan de veritat ben invertits o no deixen de ser una altra despesa sumptuària, un altre proverbial brioix de Maria Antonieta, que potser més aviat que tard desemboqui en un Batxillerat a Estoril.
