...i companys de partit

La premsa internacional destaca la victòria dels «separatistes catalans» a partir d’una constatació clara: les eleccions serveixen per escollir un Parlament i el resultat es valora a partir dels escons que cada formació ha aconseguit. Després, els diputats votaran un president. Des d’aquesta perspectiva, l’augment de la representació independentista és nítid. Quatre diputats més, amb un percentatge de vot que supera en un punt el 50%. Raons més que suficients per celebrar, des de l’òptica ‘indy’, un triomf electoral indiscutible.

Cal repetir, no obstant, que el sistema és parlamentari, per bé i per mal. I que una cosa són les declaracions contundents d’un diumenge a la nit i una altra, de ben diferent, són les negociacions de l'endemà. La presència d’un PSC més sòlid (en lloc d’uns Ciutadans volatilitzats) canvia la dinàmica i obre unes noves expectatives (molt incertes a hores d'ara), més enllà de la repetició d’una coalició que sembla que ha gaudit més del foc amic que no pas de la franca col·laboració ideològica. Ressona aquella mítica frase d’Andreotti: «En política, hi ha amics íntims, amics, coneguts, adversaris, enemics, enemics mortals i companys de partit».