El funcionari contracorrent

Quan el president Torra va ser escollit 131è president de la Generalitat em vaig permetre l’atreviment de donar-li un consell, que no sé si va llegir o atendre, en aquest mateix diari: que cada dia del seu mandat escoltés almenys una persona que no pensés com ell. Avui, quan encara no sabem qui ocuparà la cadira del 132è, podria demanar exactament el mateix. I hi afegeixo una altra idea que faig extensiva a tothom que té una responsabilitat pública.

Aquests dies de campanya esgotadora i depriment pensava que una de les innovacions que es podrien introduir a tota l’Administració és la designació del funcionari contracorrent. Igual que hi ha a totes les oficines l'encarregat de seguretat, que en cas d’emergència dirigiria els seus companys a un lloc segur, caldria designar un voluntari per no perdre, sota cap circumstància, la potestat de formular als seus caps una pregunta molt senzilla: «¿Segur?» La seva màxima seria la d’Ovidi: «Un moment! No ens precipitem. Primer pensem».

Temps mort

Notícies relacionades

Viure en caravanes

Barcelona i la multireincidència

Aquest funcionari (denominació per simplificar) hauria de ser prou independent i/o convençut de la seva funció per no deixar-se arrossegar per les passions i la poca raonabilitat que domina la discussió política, per demanar un moment de temps mort tan sovint com calgués per formular aquesta senzilla pregunta que servís per aturar un tuit gracioset, un insult, una ordre, una contraordre, una declaració, una contradeclaració, una reunió, una trucada, la signatura d’un acord per negar l’acord, la negativa a seure al voltant d’una taula de diàleg, o a convocar-la, el que sigui que pogués comprometre l’entesa entre forces polítiques, el treball parlamentari i legislatiu tan necessari, el treball cooperatiu entre administracions.

Per fer aquesta funció de Pep Consciències estic convençuda que la majoria de gent hi està qualificada, que són més refractaris a les teories conspiratives que els que viuen en bombolles comunicatives i que encara no han perdut la capacitat de fer-se preguntes, sobretot aquesta: «¿Segur?»