Pros i contres
L’herpes
Rellegeixo, un dia molt trist, les ‘Instrucciones para convertirse en fascista’, el text que Michela Murgia va escriure com un al·legat irònic i devastador contra la pervivència del feixisme. «És com un herpes que pot resistir durant dècades al cor de la democràcia donant a entendre que ha desaparegut». Però torna, quan la democràcia és feble, quan «el llenguatge feixista és acceptat socialment a tots els discursos».
És el que ha passat. Fa anys que la seva ombra sobrevola els nostres carrers i també el sistema parlamentari, amb carta de navegació admesa i certificada i amb més o menys maquillatge institucional i mediàtic, però ara la serp ja ha sortit de l’ou i està al Parlament. «Sense eufòria; hem guanyat una batalla, però no és una victòria», va dir el candidat Garriga. I després va recuperar el xotis de Celia Gámez (1939) i va refer aquell franquista «Ja hem ‘pasao’, diem els facciosos», amb un inquietant «i passarem» que incloïa un futur tenebrós: «el desallotjament (dels independentistes) de totes les institucions». Té moltes lectures, la irrupció de l’extrema dreta, i un sol manament polític: no són adversaris, són enemics.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.