Pros i contres
Més enllà del PSC
Des de les files independentistes i a la seva sempre fidel cort mediàtica, es devalua el triomf socialista equiparant-lo a la victòria de Ciutadans del 2017. No és una comparació innocent. Llavors, Inés Arrimadas va renunciar des del primer minut a fer valer els seus vots. És cert que l’aritmètica li tancava qualsevol via a la presidència, però el seu abandó va convertir la seva proposta política en politiqueig gasós.
Entretots
El triomf dels socialistes no té a veure res amb allò. El 2017, la tensió es tallava a l’aire. Catalunya estava en xoc per l’1-O, la DUI i el 155. A la campanya electoral, Cs va jugar la carta de la polarització, igual que els partits independentistes. Ortigues a la pell. El rèdit de la inflamació. Però ara el PSC ha guanyat fent bandera de tot el contrari. Des que va començar el procés, és el primer partit que s’imposa a les urnes amb un discurs als antípodes de la crispació. Una oferta clara per superar el conflicte amb diàleg i respecte. Davant els exabruptes, serenitat. El triomf del PSC supera les seves sigles, és la constatació de la fatiga del conflicte i l’esperança d’una reconciliació.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
