La comissaria de Vic com a símptoma

L’atac indiscriminat i sense contemplacions que una colla de manifestants va sotmetre la comissaria dels Mossos d’Esquadra de Vic fa reflexionar sobre els valors democràtics. És la primera vegada que una comissaria dels Mossos pateix un atac d’aquesta mena i que els agents han d’activar el codi 33, que és el de màxima alerta i que només s’utilitza en casos excepcionals. És cert que en altres ocasions s’han viscut situacions de tensió amb manifestacions davant la Delegació del Govern o a la comissaria de la Via Laietana de Barcelona, però probablement mai les persones que hi havia a l’interior d’aquests edificis no van tenir la sensació que els manifestants estaven a punt d’assaltar les instal·lacions, com sí que va passar en el cas de Vic.

La manifestació havia començat a la plaça Major i va discórrer amb total normalitat, com la majoria de concentracions cíviques que es convoquen. Però, un cop es va dissoldre, una part reduïda dels manifestants, una cinquantena, es van concentrar davant la comissaria dels Mossos i allà es van produir els atacs vandàlics. Els agents que hi havia a l’interior de la caserna eren de seguretat ciutadana i no estaven preparats per repel·lir un atac com el que estaven patint, perquè la seva feina consisteix en atendre els ciutadans que van a presentar denúncies o a fer-hi alguna gestió. Precisament en aquell moment atenien una dona que feia una denúncia per violència de gènere i que van haver de refugiar a la primera planta de l’edifici perquè no resultés ferida. Els que sí que van sortir-ne amb lesions van ser 11 agents.

Feia pocs dies que, en plena campanya electoral, també s’havien produït fets violents, amb motiu d’un acte de Vox. Un grup de manifestants va anar a boicotejar el míting d’aquest grup feixista, que tal com es va preparar tenia tota l’aparença d’una provocació. Alguns dels seguidors que portaven de claca els dirigents de Vox van amenaçar i provocar els manifestants i els Mossos van haver de fer un cordó per tal d'evitar enfrontaments. Però quan l’acte es va acabar hi va haver corredisses i intents d’agressió. Hi ha imatges en què es veu un jove que s'enfila en un dels cotxes de Vox en plena marxa, quan passaven pel passeig. Després, alguns es van dedicar a increpar els Mossos, llançar objectes i donar puntades de peu a les furgonetes dels antiavalots. Naturalment, d’això en va intentar treure rèdit el grup d’extrema dreta, que aquesta era la seva intenció triant la plaça Major de Vic per fer un dels seus mítings.

Els darrers anys s’han fet moltes manifestacions a Vic a favor del referèndum, dels presos, del procés i de l’autodeterminació i tots els actes, per cert, molts d’ells multitudinaris, s’havien desenvolupat amb total tranquil·litat i sense cap tipus de violència.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Molt diferent del que va passar amb el míting de Vox i amb l’intent d’assalt a la comissaria. Tot i que aquest darrer episodi s’emmarca en les protestes i aldarulls que hi ha hagut amb motiu de l'encarcerament del raper Pablo Hasél, el que va passar a la caserna dels Mossos és un símptoma que alguna cosa ha canviat i per això la Conselleria d’Interior es planteja modificar el model de comissaries, per tal de garantir-ne la seguretat, perquè, en el cas de Vic, els agents que hi havia a l’interior van témer per la seva integritat i això no concorda amb l’espai segur que se suposa que són les comissaries.

És evident que l’empresonament de Pablo Hasél és impropi d’una democràcia madura i que l’Estat té aquest i d'altres problemes que singularitzen la justícia espanyola en el marc jurídic europeu. Però això no justifica els actes violents que hem viscut aquests dies i que demostren que alguna cosa no funciona. Destrossar mobiliari urbà, cremar contenidors, intentar assaltar una comissaria dels Mossos o buidar un ull a una manifestant, com va passar a Barcelona, són actes intolerables que no s’haurien de produir.