Júlia, les flors

Va posar la seva millor veu, la del carinyo i la bondat, es va empassar una vegada més les llàgrimes, i va aparèixer valenta i sincera. Ni jo em trobo a faltar, va assegurar, en un joc divertit de paraules, recolzant el seu equip, que s’ha fet càrrec de ‘JELO’, ‘Julia en la Onda’. 

Control rutinari, fa sis dies, cèl·lules egoistes, càncer. Entre químio i químio, vindré a la ràdio a donar la tabarra. I Júlia Otero va compartir en primera persona amb tots els oients l’inici d’una altra etapa difícil, la de lluitar i guanyar la malaltia. La por hi és, però se la combat. 

Mentre l’escoltava fa tot just unes hores, vaig recordar amb nitidesa vívida aquell altre moment vital en què la Júlia es va atrevir a dir al món que s’allunyaria unes setmanes dels micròfons perquè estava embarassada. Una maternitat en solitari. Fa 24 anys era un atreviment, un donar la cara i saber defensar, donant espai al que és important de la nostra vida. Sense edulcorants, des de l’honestedat, buscant el punt precís on s’abraça la vida privada i l’espai que pot ser públic, perquè amb el públic, al llarg de tantes hores de micròfon, edifiquem la vida. 

Notícies relacionades

Una perillosa escalada en espera de Trump

Estimar-se

Va néixer la Candela i vaig enviar unes flors a l’hospital amb una nota breu d’amor i de recolzament per a les dues. Durant anys, la Júlia me les va agrair molt generosament. I em vaig adonar que els gestos més petits els fa grans qui els rep. Avui la nena és ja una metge de qui la seva mare se sent orgullosa quan la veu vestir-se com una guerrera per anar a l’hospital en temps de Covid. I avui mateix penso: Júlia, les flors. En aquesta ocasió, hauran de ser més rams, variats, de flors de colors. Que cada vegada sigui una sorpresa feliç. Que t’arribin a casa i a l’hospital. Que les puguis mirar sense presses, al teu temps, recuperant-te. Que t’alegrin els ulls i et donin pau. Necessitem donar i rebre recolzament per viure, i saber dir a les persones que estimem i admirem, precisament això, que íntimament ocupen un espai privilegiat al nostre interior. 

Júlia, t'estimem. Júlia, les flors.