Pros i contres
Veritats i detalls
Aviat farà 10 anys del doble atemptat terrorista d’Oslo, que va fer 77 morts, la majoria a l’illa d’Utøya. Una matança protagonitzada per un jove fanàtic d’extrema dreta, Anders Breivik. La sèrie ‘22 de julio’ narra els fets, però, sobretot, la repercussió que van tenir en la societat noruega. Contempla els atemptats des de la perifèria, des dels límits, acompanya les vides que van patir el sotrac, i no s’endinsa en la mentalitat de l’assassí fins al final.
Una periodista (amb un afany professional encomiable) creu necessari investigar sobre els desequilibris emocionals de Breivik i està convençuda, honestament, que la seva iniquitat prové d’una infància infeliç. Si triomfés aquest argument, el criminal seria un boig que no pagaria pels delictes. Un company seu la rebat: «¿No veus que parlem d’un feixista, que és la punta de l’iceberg d’un moviment que no cessa i que va més enllà de la bogeria?». És un debat molt interessant sobre la veritat de les coses. Sobre el periodisme. ¿Hem de ser neutrals i procurar que els detalls ocupin la primera pàgina o hem d’indagar en les causes últimes, amb l’enteresa d’una premissa ideològica?
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.