Un Barça de nois i senyors

Em temo que aquest any únicament guanyarem coses els barcelonistes que també vivim amarrats a Guardiola. Les altres coses seran voler i no poder, il·lusionar-nos, patir, caminar sobre un filferro i relliscar (amb les cames obertes). El Barça millora a poc a poc, però amb tanta lentitud com el seu propi joc. Continua depenent de la bona voluntat de Messi quan Messi ja hauria de ser fora perquè els seus companys no tinguessin més remei que córrer i treballar més, multiplicant la intensitat, per intentar salvar les seves vides de cara al futur immediat que tindrem sense ell. Però els continus pedaços que aconsegueix posar l’argentí en els seus bons rampells, com va passar davant l’Elx, són almoines: salven punts però no condueixen cap a projectes sòlids com el que ha aconseguit tornar a construir Pep a Manchester.

Les diferències són gairebé insultants. Koeman viu en l’escassetat i Guardiola té molts jugadors d’alt nivell, una plantilla que supleix baixes (com la que ha patit temporalment De Bruyne) sense sobresalts, i l’aprofita. Es permet alinear uns dies un tipus de defenses i altres homes diferents però idonis per a tàctiques diferents. I el mateix al centre del camp i a l’atac. Bartomeu va deixar a Koeman només l’obligació de tenir molta imaginació i sort manejant una mescla de nois prometedors i senyors que van ser gloriosos i ara desitgen estirar aquí les forces que encara els queden sense anar-se’n al futbol xinès o al qatarià. La suma d’uns i d’altres és insuficient per al futbol d’alta intensitat i extrema mobilitat que es juga actualment en l’esfera top.

Millorar el bo

A més, el Guardiola madur té i aplica un secret valuós: el primer nivell requereix canviar contínuament l’equip, any a any, sense escrúpols, incorporant homes famolencs de títols i desplaçanteals mínimament veterans, encara formidables, però que ja van tocar el cel i psicològicament han deixat d’anar a mort. Renega d’allò tan català que no s’ha de tocar allò que funciona: intenta millorar sempre allò bo tot i que sembli que no sigui necessari, com fa el mercat dels telèfons mòbils. Potser exagero, però temo que si depengués de la molt sentimentaloide grada culer, el Camp Nou encara obligaria Koeman a continuar alineant Kubala, com si no hagués mort. I ja sense exagerar dic que s’equivoquen els que somien febrilment cada nit recompondre el trident màgic. Això, com el tiqui-taca pur, ja està fora de joc.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

El futbol d’ara és diferent al de fa tres o quatre anys. Pep sap que els tècnics rivals aprenen cada estiu a contrarestar el que els vas mostrar a l’hivern. Que la possibilitat de renovar un èxit passa per modificar l’estratègia i treure a córrer a noves cames fresques i bones. Ha sigut admirable com ha anat regant Foden a poc a poc. Cal treure’s el barret davant la seva intuïció de posar Cancelo substituint en la funció directora sobre la gespa David Silva, que era diferent en tot. Els seus temptejos sobre com han d’actuar els ‘falsos nous’ d’avui l’han portat a posar-hi de vegades el veterà Gündogan, que compagina aquesta funció amb el seu suport regular a l’eix central de la defensa, o de vegades hi ha posat el ràpid Sterling demanant-li que abandonés els extrems, o fins i tot recorrent a Mahrez, un especialista a driblar a qui abans només treia uns quants minuts perquè fes estrictament això. Amb coses així aquest any Pep va per fi com una bala cap al doblet Champions/Premier, mentre que Klopp veu desconcertat que el mateix Liverpool jove i madur que semblava destinat a ser invencible durant un quinquenni continua sent bo però, un punt passadet i conegut pels adversaris, ja no és el millor.

Voluntariós però irregular

El Barça no està en l’ona de Guardiola. Sense recursos i mancat d’una direcció clara com a club progressa amb tanta voluntat com irregularitat. Fa un futbol intel·ligent però amb tan poc gol com abundància de badades puntuals defensives. Està lluny de posar els fonaments d’un equip poderós, perquè quan se’n vagi Messi caldrà canviar-ho una altra vegada tot. A curt termini els triomfs que pugui aconseguir els deurà en bona mesura a l’atzar. La seva barreja de nois i senyors encara necessita molta més valentia a la banqueta, molt més talent a la llotja i molta més paciència a la grada aparentment buida. Deu-n’hi-do.