Un fenomen a foc lent
Polarització política: el fenomen que hauria de ser en boca de tothom
Ara resulta més difícil generar consensos amplis entre grups amb sensibilitats diferents per emprendre reformes profundes
Manifestantes pro-Trump en el asalto al Capitolio. /
Molts de nosaltres encara estem entre estupefactes i avergonyits després de l’assalt al Capitoli del 6 de gener passat. No cada dia una persona disfressada amb un casc de bisó irromp amb una multitud variada al Congrés dels EUA. No obstant, aquest incident és només la punta de l’iceberg d’un fenomen que s’ha anat coent a foc lent durant anys. Parlem de l’augment de la polarització política, no només dels partits, sinó de tota la societat.
El grau de polarització política d’una societat és una variable clau que quantifica fins a quin punt l’opinió pública es divideix en dos extrems oposats. Tenir-ho en compte és important: a més polarització, més difícil resulta generar consensos amplis entre grups amb sensibilitats diferents per emprendre reformes profundes que permetin que la societat avanci. A les anàlisis de l’economista de Stanford Matthew Gentzkow s’observa que la correlació de les preferències dels votants nord-americans amb les del partit polític amb què s’identifiquen ha augmentat significativament en els últims 20 anys. Dos exemples són especialment il·lustratius. Primer, fa 20 anys era relativament freqüent trobar-se amb votants republicans favorables a la immigració o votants demòcrates contraris. Segon, era molt més comú que moltes persones tinguessin visions conservadores en alguns temes (per exemple, els econòmics) i liberals en d’altres (per exemple, els socials). En canvi, en l’actualitat els votants nord-americans han abraçat l’ideari del partit amb què simpatitzen en totes les seves dimensions. La conseqüència ha sigut un augment de l’antipatia cap a l’altre bàndol: al 1960, el percentatge de votants de cada partit que desaprovaria el casament del seu fill o filla amb una persona de l’altre partit era insignificant, però avui dia aquest percentatge ja puja al 20%.
Per dilucidar el grau de polarització de la societat europea, es pot construir un índex de desacord que mesura el grau de discrepància de la ciutadania en temes econòmics i socials concrets, a partir de l’European Social Survey, una de les enquestes més completes per analitzar les inclinacions polítiques dels ciutadans europeus. Els resultats no deixen lloc a dubtes: la societat actual presenta un grau de desacord significativament més gran que fa 15 anys en temes tan variats com la immigració, la integració europea, la confiança en el Parlament o la satisfacció amb el seu Govern. L’única variable en què obtenim un consens més gran és en la necessitat que les polítiques públiques redueixin les desigualtats.
No sorprèn gaire comprovar que la polarització dels partits polítics també s’ha accentuat. En efecte, una versió actualitzada de l’índex de polarització dels partits polítics del politòleg Russell J. Dalton mostra un augment important als països avançats. I alguns acadèmics ja defensen que és precisament la polarització més gran dels partits polítics la que ha marcat el ritme i ha provocat un distanciament més gran entre les diferents sensibilitats de la societat.
D’altra banda, cada vegada hi ha més evidència de l’existència d’una bretxa entre el comportament electoral i les preferències i valors de les persones que viuen a zones rurals i zones urbanes, tant als EUA com a Europa. A més, si a tot el que hem exposat hi afegim que el públic s’autodirigeix cada vegada més cap a mitjans amb un biaix informatiu que tendeix a reforçar els seus apriorismes (l’anomenat ‘efecte sitja’), no és estrany que la polarització estigui en màxims.
En definitiva, si hi ha un fenomen que destaca avui dia a l’ecosistema polític és l’alta polarització. Aquesta està molt assentada i no sembla que s’hagi d’esvair a curt termini. Els fets del Capitoli són una mostra palpable i extrema de les conseqüències d’aquesta polarització. ¿Els antídots? Polítiques públiques que promoguin un creixement més inclusiu. I fomentar l’esperit crític perquè els ciutadans desenvolupin opinions pròpies, sempre amb respecte a qui pensi diferent. Desconfiïn de venedors de regenerador capil·lar i falsos profetes. La realitat és sempre més complexa.
