Efectes del coronavirus
La invisibilitat del gènere a la Covid-19
Conèixer en quina mesura la pandèmia afecta de forma diferent dones i homes és un pas fonamental per crear polítiques i intervencions eficaces i equitatives
El març de 2020, la revista ‘The Lancet’ ja emfatitzava que conèixer en quina mesura la Covid-19 afecta de forma diferent dones i homes és un pas fonamental per comprendre els efectes d’una emergència de salut a la comunitat, i per crear polítiques i intervencions eficaces i equitatives.
Però malgrat que la pandèmia s’ha documentat molt, la reflexió de l’impacte de la Covid-19 segons el gènere ha sigut poc desenvolupada. Menys del 10% de les publicacions científiques sobre la Covid-19 indexades a la base de dades de publicacions biomèdiques de la National Library of Medicine tenen en compte el gènere. A més, la majoria de països no solen desagregar les dades per sexe als informes habituals o ho fan de forma parcial.
Les dades disponibles mostren que el nombre de persones malaltes és lleugerament superior en les dones, però les xifres de persones hospitalitzades, ingressades a les ucis o mortes són superiors en els homes. El fet que la Covid-19 tingui unes conseqüències més greus en els homes ha sigut descrit a diferents països del món. Entre les possibles explicacions cal assenyalar les diferències biològiques, ja que el sistema immunitari de les dones és més potent que el dels homes, cosa que explica la seva menor susceptibilitat a les infeccions. En segon lloc, algunes malalties cròniques relacionades amb la Covid-19 (com les malalties respiratòries cròniques o les cardiovasculars) són més freqüents en els homes. Finalment, el consum de tabac i alcohol és superior en els homes, cosa que també està relacionat amb les malalties cròniques.
No obstant, les dones també són vulnerables a la Covid-19, ja que la feminització de les professions que tenen a veure amb les cures fa que estiguin més exposades. Així, per exemple, hi ha més dones que exerceixen professions sanitàries i socials. I cal recordar que els percentatges de dones amb un treball temporal i parcial són superiors als dels homes, i aquests treballs més precaris probablement els impedeix fer teletreball i per tant estan més exposades a la malaltia. D’altra banda, les dones també són les principals cuidadores de menors, de persones grans i persones malaltes, cosa que encara és més evident durant el confinament o en èpoques de teletreball.
Un altre aspecte rellevant són les conseqüències socials i econòmiques de la Covid-19 que també tenen repercussions en la salut de les dones. Habitualment elles tenen una situació socioeconòmica més precària que els homes, cosa que s’accentua amb la crisi econòmica causada per la malaltia, ja que bona part de les dones treballen en sectors en què la crisi ha afectat més, com la restauració o el turisme. També hi ha evidència que, en temps de confinament, augmenta la violència masclista a l’àmbit de la parella. De fet, l’any 2020 a Espanya han augmentat les trucades per violència de gènere malgrat que les denúncies hagin disminuït. I ja hi ha investigacions que posen en evidència que el confinament ha afectat més la salut mental de les dones que la dels homes.
A continuació es descriuen algunes accions que, segons les Nacions Unides, els governs han d’adoptar per tenir en compte les desigualtats de gènere a la Covid-19. En primer lloc, garantir les línies d’atenció telefònica i els serveis per a totes les víctimes de violència de gènere, tal com s’ha fet al nostre país. En segon lloc, els paquets de rescat i estímul financers han d’incloure mesures de protecció social que reflecteixin les circumstàncies especials de les dones i el reconeixement de l’economia de la cura. En tercer lloc, cal incloure les dones a la presa de decisions respecte de les iniciatives de resposta a la pandèmia, no només a la presa de decisions polítiques, sinó també tenint en compte les dones més afectades, com per exemple les professionals sanitàries i socials. En quart lloc, cal formular polítiques dirigides a recolzar un repartiment equitatiu de la càrrega de cures entre dones i homes. Finalment, cal assegurar que la vigilància de la Covid-19 tingui en compte el gènere i els altres eixos de desigualtats com la classe social o el país d’origen. Totes aquestes mesures ajudaran a reduir la invisibilitat del gènere a la Covid-19.
