Assetjament a les xarxes

Per als moviments socials en general i el feminisme en particular, l’expansió d’internet i les xarxes socials ha permès l’organització i un enorme creixement d’estructures organitzatives de dones a nivell mundial, que ha tingut el seu punt de visibilitat màxima en la vaga general del 8 de març del 2018, i en el que ja es denomina una ‘Quarta Onada Feminista’ a l’incorporar-se dones molt joves al moviment. No obstant, no tot està sent positiu, i en totes les acadèmies del món s’estudien els possibles efectes perniciosos que està tenint aquest sistema de conversa pública sense fi, emparada en l’anonimat. Els problemes són molts: la violència en les paraules i en les representacions icòniques que circulen per les xarxes és enorme; la creació de ‘bombolles comunicatives’ que fa que rebem només la informació que reforça les nostres idees; la devaluació dels sistemes polítics parlamentaris; la ‘gamificació’ que fa que només ens enfrontem a continguts si compleixen la condició de divertir-nos; l’espectacularitat dels debats en els quals guanyen els i les que més insulten, són alguns dels efectes negatius de les xarxes en la nostra vida en comú. 

I és que les xarxes socials són una tecnologia nova de comunicació, però no impliquen una transformació ideològica per elles mateixes. Les xarxes han sorgit i s’estan desenvolupant sobre un sistema de representació patriarcal i en molts casos fins i tot masclista. De fet, des que ha començat la ‘Quarta Onada’, l’aparell conservador s’ha posat en marxa amb una ferocitat inesperada. Matthew N. Lyons va encunyar el 2017 el neologisme ‘manosphere’ per referir-se a la subcultura hipermasculinitzada sorgida a la xarxa que ataca el feminisme i declara que són els homes blancs les víctimes oprimides pel sistema, ja que són ells els discriminats comparats amb les altres races, les dones, les sexualitats alternatives, etcètera. Emparats amb la tirania del feble, es concedeixen a si mateixos el dret d’exercir la violència de gènere a través de les xarxes socials, per mitjà de diferents formes d’assetjament de persones i col·lectius concrets.

Quan una activista rep insults per la xarxa, és fàcil pensar que es tracta d’un problema individual, perquè algun tipus de boig s’excedeix en el seu llenguatge i mostra un comportament avorrible. No obstant, la realitat és que els atacs es produeixen de forma organitzada per homes que participen en determinats llocs ‘online’ que mantenen una postura activista en contra del moviment feminista, i que utilitzen un mateix llenguatge verbovisual per atacar no només les feministes, sinó els moviments LGTBQ i els grups antiracistes.

Notícies relacionades

Per un turisme sostenible i raonable

Això és... el Català de l’Any (Estopa)

Com passa fora de la xarxa, moltes dones són assetjades, sobretot si s’atreveixen a contradir els models de feminitat hegemònica. Si a més aquestes dones pertanyen a minories ètniques, són lesbianes, bisexuals, transgènere, intersex o tenen alguna discapacitat, el to violent dels missatges inclosos a la xarxa pot arribar a ser molt intimidador. A l’informe ‘#ToxicTwitter’ (2018), d’Amnistia Internacional, assenyalen que la misogínia es concreta sobretot en assetjament, fustigació, extorsions i amenaces, robatori d’identitat, ‘doxing’ (revelar dades personals com telèfon o domicili) i en l’alteració i publicació de fotos o vídeos sense consentiment. Aquestes activitats delictives tenen com a conseqüència que siguin elles que deixen d’utilitzar internet, preferint per força l’aïllament social o la limitació de les activitats a la vida pública.

Les xarxes no són bones ni dolentes i estan per quedar-se. Imposen una forma específica de comunicació basada en l’emocionalitat, l’entreteniment i la immediatesa. El món necessita la igualtat social per superar aquests moments d’incertesa, perquè només així es podrà aprofitar tot el talent humà que es necessita per superar aquesta crisi de forma pacífica. El feminisme ha fet moltes aportacions als ideals de llibertat i igualtat, i ara pot aportar solucions per equilibrar les desigualtats que no han parat de fer-se més profundes des de la crisi econòmica de l’any 2008.