Catalunya té alternativa: un nou govern per iniciar un camí diferent

Després d’una legislatura perduda, protagonitzada pel Govern de Junts i ERC, vam acudir a les urnes el 14-F enmig de la tercera onada de la pandèmia. Les eleccions, marcades per l’abstenció, han atorgat a la majoria independentista l’oportunitat de reeditar govern. 

Però alguna cosa ha canviat: per primera vegada en anys han guanyat respectivament a cada bloc forces que van fer bandera del diàleg i els acords. A més, tenim el Parlament més d’esquerres des del 1980. 

Mentrestant, els problemes centrals del país continuen asfixiant-nos: la desigualtat, la crisi sanitària i econòmica, l’emergència climàtica o el conflicte polític no desapareixeran de la nit al dia. Tampoc se solucionaran deixant-nos arrossegar per la inèrcia. 

Per això, des d’En Comú Podem hem proposat formar un Govern de coalició amb ERC i el suport extern del PSC. En una situació excepcional, necessitem propostes diferents: un Govern d’esquerres, que obri una nova etapa a Catalunya i deixi Junts a l’oposició. 

Aquests van ser els dos objectius amb els quals ens vam presentar el 14-F, i, malgrat les dificultats, treballarem fins a l’últim minut per a aconseguir-los. 

La nostra fórmula té l’avantatge de sortejar els vetos creuats per compartir govern i, a la vegada, començar a bastir ponts per obrir una nova etapa, que requereix d'una àmplia legitimitat democràtica. 

¿Com s’atreveix una força modesta com la nostra a proposar un Govern amb ERC i demanar-li al guanyador de les eleccions aquest gest de generositat? 

Perquè la política no és només un tema de preferències, sinó de correlació de forces. I, ara mateix, Pere Aragonès pot ser escollit president per la majoria independentista. O, el que és el mateix, pot triar. Així les coses, i tenint en compte l’antecedent de la investidura de Pedro Sánchez amb l’abstenció d’ERC, creiem que no sols es tracta de generositat, sinó també d’utilitat. ¿Per a què serviria el resultat del PSC si tornen a governar els mateixos? 

Un govern ERC-ECP se centraria en la reconstrucció, i obriria una etapa estable de diàleg per fer passos –amb garanties– en la resolució del conflicte. Ara que Junts diu voler limitar temporalment el diàleg, ¿no hauríem de donar-nos, almenys, una legislatura? 

En aquesta línia, podríem centrar-nos en cinc grans acords, als quals convoquem a totes les forces d’esquerres, inclosa la CUP: 

1) Un escut social i feminista català que combati la desigualtat amb una renda Covid, que garanteixi el dret a l'habitatge i desenvolupi un sistema públic de cures.

2) El reforç de l’àmbit públic, començant per la sanitat. Fa mesos que nosaltres treballem per un Pacte Nacional per la Salut.

3) La transició ecològica justa de l’economia i la seva reconstrucció sobre bases més plurals: la reindustrialització, la llei de barris verds i un model productiu basat en la recerca i la innovació serien els seus pilars.

4) La justícia fiscal com a mitjà de redistribució de la riquesa i de reforç dels serveis públics. Exemplaritat, eliminació de privilegis fiscals i una fiscalitat verda.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

5) Diàleg i valors republicans com a motor de resolució del conflicte: un nou sistema de finançament, blindatge de competències exclusives, avançar en una llei de claredat, reforçar el municipalisme, revisar el model d’ordre públic i un pla contra la corrupció.

Com es veu el Govern d’esquerres no és un capritx, és una qüestió d’extrema necessitat. Moltes d’aquestes qüestions no podrien ser abordades, ni tan sols contemplades, amb el mateix Govern que ja ha fracassat. Catalunya ha de sortir de la inèrcia. Ens mereixem una altra cosa: Catalunya té alternativa.