Vacunes i dones

Tot i que el descobriment de la vacuna contra la verola sol atribuir-se a Edward Jenner el 1796, la primera persona que va introduir el procés de vacunació a la Gran Bretanya va ser Lady Mary Wortley Montagu. Al segle XVIII, la verola era una malaltia terrible, responsable de la mort de gairebé mig milió de persones a l’any només a Europa, entre les quals, l’únic germà de Lady Mary. Durant la seva estada a Constantinoble, ciutat en què residia amb el seu marit, ambaixador de l’Imperi Britànic a la cort otomana des del 1716, Lady Montagu va observar que la verola era patida allà de forma benigna a causa que els nens eren inoculats amb un destil·lat de les pústules de les persones malaltes que deixaven assecar al sol.

Va decidir inocular-lo als seus fills, que van quedar així immunitzats, i després de tornar a la Gran Bretanya va donar a conèixer aquest descobriment a la família reial. La vacuna es va provar en un grup de condemnats a mort als quals van commutar la pena, i després amb nens de l’hospici. Com que els dos grups van quedar immunitzats, la princesa de Gal·les es va decidir a inocular-la als seus fills per deslliurar-los d’aquesta terrible malaltia. Després d’ells es va vacunar l’alta societat anglesa, però quan semblava que la verola havia de ser desterrada de la Gran Bretanya, l’Església anglicana va declarar la pràctica de la inoculació «heretgia musulmana» i els metges, descontents amb la iniciativa d’una senyora sense formació mèdica que els deixaria sense pacients de verola, van criticar el projecte. La inoculació va ser prohibida i la verola va continuar causant víctimes durant 70 anys més. 

Isabel Zendal va fer la seva aparició estel·lar poc després del descobriment ‘oficial’ de la vacuna de la verola, quan va salpar del port de la Corunya a bord de la corbeta ‘María Pita’ a les ordres de Francisco Balmis, cirurgià de cambra del rei. Segons Antonio López Mariño, autor del llibre ‘Isabel Zendal Gómez en los archivos de Galicia’.

Isabel Zendal Gómez procedeix d’una família de llauradors pobres, en l’entorn rural gallec. Emigra a la Corunya i, sent mare soltera, arribarà a ser rectora de la Casa d’Expòsits. El 1803, com a part de l’equip mèdic de la Reial Expedició Filantròpica de la Vacuna (REFV), emprèn un viatge intercontinental de quatre anys, acció que l’acredita com la primera infermera en missió internacional de salut pública. Es cuidava de l’única baula imprescindible de la REFV: els expòsits, entre 2 i 9 anys, que –mitjançant transvasaments de braç a braç– van portar fins a Amèrica i Àsia la primera vacuna coneguda, l’antídot contra la verola. Una vida extraordinària, des de l’avenc d’un origen molt marginal fins al cim més alt del desconeixement ciutadà. Malgrat la gran gesta que va protagonitzar, les empremtes d’Isabel Zendal es van perdre i no s’han retrobat fins a dates molt recents. 

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Tot i que la verola va ser erradicada de la Terra, avui una nova pandèmia castiga la humanitat i ha causat la mort de més de dos milions i mig de persones en poc més d’un any. En aquest temps hem après molt sobre el virus que la produeix, el SARS-CoV-2, però la nostra major i millor esperança prové dels treballs que va començar a realitzar una investigadora hongaresa, Katalin Karikó, fa 30 anys. El seu objectiu era desenvolupar un nou tipus de vacunes que no requerissin introduir al nostre cos patògens atenuats, sinó les instruccions perquè les nostres pròpies cèl·lules produïssin les proteïnes del virus, que havien d’activar el nostre sistema immunitari, conegudes com vacunes d’ARN missatger.

Avui és més evident que mai que el món necessita la ciència. I la ciència no pot prescindir del talent les dones.