ANÀLISI
Les paradoxes de la nit del Sevilla
L’actual pujada culer per la brillantor del merescut 3-0 coper davant el Sevilla coincideix amb la paradoxa que Bartomeu és el barcelonista mes vençut i golejat del moment. ¿Paradoxa? Sí, paradoxa. Perquè com potser només pensen el seu advocat defensor i ell mateix, es dona la circumstància que Barto és el màxim responsable que, per bé o per mal, encara siguin al club els jugadors i l’entrenador que van desarborar l’impecable equip de moda fabricat amb encert i tenacitat per Monchi i Lopetegui, tot i que sigui clar per a tothom que això és una autèntica casualitat.
¿És Bartomeu el pare putatiu d’aquesta victòria? Penso que no. En els últims temps ell dedicava molt més temps a tapar els rastres dels seus, diguem-ne, presumptes delictes comuns comesos al club que a pensar en la plantilla que necessitava anar construint-se. No li donem, doncs, un Oscar de Hollywood per la seva gestió. I no em refereixo només a l’impagable desastre econòmic i a l’enfonsament internacional de la imatge del club. En matèria esportiva, tampoc mereix elogis. Va ser l’home que va menysprear els coneixements, la intuïció i la sinceritat de Zubizarreta al fitxar futbolistes. Va ser qui no va saber entendre que Valverde era perfectament vàlid per refer un equip competitiu malgrat el desgast dels veterans mal criats pels excessius diners que guanyaven. I va ser l’incompetent que es va atrevir a posar en mans del fluixet i inexpert Quique Setién les regnes per dirigir Messi i companyia. Allò d’ara, i d’aquí la paradoxa, és que a la seva malaptesa esportiva li ha sonat gràcies a Koeman la flauta per casualitat. Però no va ser un mèrit especial seu portar l’holandès (ell personalment preferia altres entrenadors), i aquesta decisió quan la va prendre era tan òbvia que l’hauria subscrit fins i tot aquella famosa dona que era portera de Núñez. És Koeman qui ha anat recuperant el Messi, destrossat per Barto, il·lusionant-lo per la via d’envoltar-lo de joves que estan resultant ser prodigiosos.
Notícies relacionadesLa fotografia de portada d’EL PERIÓDICO de dimecres passat amb Bartomeu i un dels seus companys de calabós és un d’aquests documents gràfics que retraten més coses de les que apareixen a la imatge. La mascareta del sospitós d’administrar de forma deslleial el Barça més que semblar higiènica recorda les que altres persones es posen per dissimular la identitat quan es dirigeixen de nit amb teies o sense teies cap a les joieries del passeig de Gràcia. En qualsevol cas, aquesta màscara també oculta, si n’hi havia, el somriure d’esperança que podria tenir en aquell moment el retingut pels Mossos davant la imminent celebració del partit de tornada de l’eliminatòria contra el Sevilla.
Atemptar contra l’ètica
A aquella mateixa hora de la foto els locutors madridistes que després efectuarien la retransmissió teòricament professional i neutral del partit per a tot Espanya també devien estar emprovant-se les mascaretes –que no els van servir per dissimular res, per cert– que acabarien proporcionant-los un aspecte físic similar al de Barto i al dels nois del passeig de Gràcia. Alguns d’ells, sigui dit de passada, van demostrar després, micròfon en mà, que no només es pot atemptar contra la serietat i l’ètica fraccionant il·legalment els pagaments a uns proveïdors o guardant a casa documents que haurien d’estar dipositats a les oficines del club. Cadascú intenta aconseguir les seves finalitats amb el que tingui més a mà (pedra o micro, per exemple) i efectuant el tipus de tasca –per no dir treballet– que sigui. Que l’hi preguntin si no a Manu Carreño, assetjador de barcelonistes durant tota la seva retransmissió al lamentar contínuament amb el seu to de veu i les seves paraules que el Sevilla no marqués i que l’àrbitre no s’equivoqués. Ho dic perquè la merescuda victòria barcelonista es va aconseguir competint al Camp Nou bastants més persones que els tradicionals 11 contra 11, i algunes d’elles no defensaven precisament ni la samarreta del Barça ni la del Sevilla. Les simpaties cap a clubs ja eliminats de la competició van ser molt presents a l’Estadi i sortien a l’èter a través de les ones que s’emetien des d’allà. Com que el barcelonisme no pot assistir actualment a les grades, ha pogut prendre’n nota i no oblidarà les floretes que li van dedicar des de Tele 5.
