Etiquetes restrictives

Fa uns dies vaig rebre un correu electrònic d’una periodista que em preguntava si muntaríem una taula de llibres especial per al 8M a la llibreria. La pregunta venia a tomb totalment si tenim en compte que també fa dies que els llibreters rebem correus d’editorials i distribuïdores sota l’assumpte: «La nostra proposta de llibres per al 8M». De seguida li vaig respondre que no, perquè nosaltres, igual que moltes altres llibreries, aquesta taula la tenim muntada sempre.

Abans-d’ahir, amb una amiga, miràvem les taules i somiejàvem amb la idea d’anar encara més enllà: parlàvem d’omplir-les de llibres de dones que van escriure literatura de tot tipus: Le Guin, Uhart, Pardo, Mesa, Solà, Wharton, Munro, Plath, Shelley, Ogawa, Nin, Català, Aleksiévitx, Ollé, Butler, Maillard..., i deixar a cada taula, testimonialment, dos o tres llibres de «literatura masculina». No van fer falta gaires explicacions perquè les dues entenguéssim d’entrada a què ens referíem amb aquesta etiqueta: Stevenson sí que era «literatura masculina»; Palahniuk, també; Mishima, sí; Cela, Cernhard, Reed, Cercas, Hemingway... «A Baricco, no sé si l’hi posaria», vaig dir jo, «i De Luca, tampoc ho sé». Va ser llavors quan vaig pensar que les etiquetes de gènere són plenes de matisos que es passen per alt. Fins fa ben poc acceptàvem la de la cosa femenina com a categoria unificadora; s’utilitzava com a argument de venda i fins i tot condicionava el disseny de llibres que es publicaven amb la intenció d’arribar de manera més directa a les lectores que als lectors.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Una altra pregunta que m’han fet aquests dies ha sigut si els homes compren llibres feministes i quins, cosa que em fa preguntar-me si l’etiqueta «llibre feminista» no ha vingut a ocupar l’espai que fins ara, que comença a estar més desdibuixada, era el de la «literatura femenina».

A la llibreria, tot i que barrejada amb llibres que tracten el tema del gènere de manera més extensa, sí que tenim una taula d’assaig feminista. Pot ser que sigui el moment de barrejar-los, tant els de gènere com els de feminisme, amb la resta dels de la secció d’assaig social.