Coses que passen en un dormitori

S’aixeca el teló i es veu un rei amb l'amant, d’ambició desmesurada pel poder i la riquesa. Es desvesteixen i vesteixen alhora perquè no hi hagi dubte del caràcter de la seva relació. L’escena transcorre en una luxosa habitació contemporània decorada amb un gran aquari amb peixos de colors i quadros de Francis Bacon. En l’estança presidida per un llit també hi ha la reina, més aviat fora de lloc, i els fills de tots dos, testimonis d’un romanç que, de tan esvalotat, porta el rei no només a oblidar les seves responsabilitats polítiques. També a buidar les arques del regne per satisfer els desitjos sempre insaciables d’un amor que domina absolutament la seva vida.

No, no és una obra de teatre sobre el rei emèrit i la seva amant Corinna Larsen, però podria ser-ho. Tampoc és una nova adaptació d’‘El príncep i la corista’. És l’òpera ‘Lessons in love and violence’, del compositor britànic George Benjamin, estrenada el 2018 a la Royal Opera House de Londres i que ara ha arribat al Liceu.

La història que narra l’òpera està basada en una obra del dramaturg isabelí Cristopher Marlowe sobre el rei Eduard II d’Anglaterra. L’autor, coetani de William Shakespeare, explicava la història d’aquell monarca que va regnar entre 1307 i 1327. Van ser només 20 anys, però van resultar desastrosos perquè la passió amorosa desbocada que sentia Eduard pel seu favorit Piers Gaveston va posar el país al punt d’una revolta dels famolencs, revolta que la noblesa, temorosa de perdre la seva posició, va evitar eliminant Gaveston i empresonant, i possiblement també assassinant, el rei.

El que és important d’aquella relació ja sigui en la història anglesa, en el drama renaixentista de Marlowe o en l’òpera contemporània de Benjamin no és la relació homosexual per se que s’estableix entre el rei i el seu favorit. No és una qüestió de gènere o de sexe. L’important i el que té greus conseqüències és la intensitat de la seva passió amorosa pel cortesà que el porta a desinteressar-se per complet de les seves obligacions reials trencant la seva condició règia i l’ordre social.  

L’òpera planteja quins són els límits de l’amor (també els de la violència i si aquesta és necessària per aconseguir objectius polítics). I la conclusió és que el conflicte individual té efectes polítics. En paraules del compositor, «el que passa en un dormitori pot tenir conseqüències terribles». Al segle XIV d’Eduard II, o en el XVI de Marlowe, les derivacions que podien tenir aquelles conductes sobre els seus protagonistes eren la mort violenta. En les seves víctimes, la misèria, la submissió i també la mort ferotge.

En aquest segle XXI i en un Estat de dret, la justícia substitueix les dagues i verins del passat. Ningú, ni un rei, està per sobre de les lleis. En una democràcia parlamentària la inviolabilitat no pot cobrir conductes privades que puguin ser constitutives de delicte. Hi ha investigacions en marxa a Espanya i a Suïssa sobre el rei emèrit. Les seves regularitzacions fiscals revelen l’admissió, de mala gana, d’una conducta impròpia. I quant als efectes del comportament de l’excap de l’Estat, hi ha el mal causat a la mateixa institució i a una democràcia en crisi.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Qui consideri que l’òpera és cosa del passat, un vell xaruc apte per a nostàlgics, ‘Lessons in love and violence’ demostra que el gènere no només és viu. Pot ser de rigorosa actualitat i capaç de plantejar grans qüestions que, mirant al passat, tornen la imatge del nostre present. I amanit a més amb una excel·lent música, millors intèrprets i gran posada en escena.