Quan falta un rematador

L’optimisme devastador que irradia Laporta va semblar contagiar molts aficionats i fins i tot algunes veus que s’expressen en mitjans de comunicació. «¡I ara anem a París a remuntar!», va cridar afònic el nou president en la nit electoral, en el que semblava un moment d’alienació transitòria producte de l’eufòria. El missatge el va repetir ja havent dormit les hores que toquen sota l’ombra de la torre Eiffel. I l’alegria cala com l’aigua, per la qual cosa es va sentir hores abans del partit. Després, la realitat era la que era. S’havien de ficar un mínim de quatre gols a un gegant amb molt múscul i molt ullal. I les proeses són proeses perquè són escasses. Però fins a gairebé la recta final del partit els jugadors ens van fer creure que era possible. Meravellós.

Va realitzar el Barça un partit pletòric. Segurament el millor de la temporada. Com aquell dia de la Copa davant el Sevilla, va fer salivar els aficionats davant el televisor. Les ocasions van ploure des del principi. Un ruixat. Oportunitats de gol per consumar la remuntada només en la primera part. I aquesta vegada davant un gran de veritat, tot i que amb l’ullal afaitat ahir. Sospirem per una cama com la de Haaland. Amb la guitza de l’alemany al cos de Dembélé, possiblement aquest dijous tot Barcelona estaria afònica com el president electe el dia de la seva victòria.

Notícies relacionades

Fins que siguem vells

Els homes ‘cagats’ davant les denúncies

Després d’un gol estratosfèric, Messi va fallar el penal i llavors va ser com si es bolqués el pastís del casament. De l’excitació al desengany. De visualitzar l’impossible a la crua realitat. Tot i així, l’equip es va comportar de forma competitiva fins al tancament, cridant amb insistència la porta de Navas. Llàstima que Koeman no va afinar el piano una setmana abans, a temps per a l’anada.

Aquesta eliminació no té res a veure amb l’oprobi de Roma, Anfield o Lisboa. El Barça se’n va d’Europa per primera vegada en 14 anys a vuitens, però l’estat d’ànim que queda no és d’abatiment. Hi ha esperança de cara a aquesta temporada a la Lliga i la Copa i sobretot de cara al futur. És un equip que es veu compromès i fa passar unes estones formidables. Va valer la pena el viatge a París, tot i que fos per constatar que falta un rematador.