Pompa, disgust i circumstància

Pasta de paper cuixé i escàndol de premsa groga, atractiu per a Hollywood i presa de programes del cor i altres vísceres, èxit per a Netflix i desig de la resta de plataformes, mina per a humoristes i maledicció de les xarxes socials, el clan encapçalat per Elisabet II no desisteix en el seu afany de ser el centre d’atenció mundial a desgrat seu. I ara, 25 anys després de la polèmica i reveladora entrevista de Diana Spencer a la BBC, el seu fill menor les emprèn contra Buckingham Palace a través de la CBS. Les confessions d’Enric i la seva dona, Meghan Markle, van sumant milions d’espectadors acumulant les audiències dels dos costats de l’Atlàntic, a l’espera d’altres emissions en altres països com la d’aquesta tarda a Antena 3 i La Sexta. Però és que, a més, han tornat a dividir els britànics, necessitats de prendre partit per una de les parts, i fan reverberar el ressò d’aquell ‘annus horribilis’ que va lamentar la inspiradora de ‘The Crown’ fa gairebé tres dècades.

Bulímiques i suïcides

I allà on Lady Di lamentava que tres en un matrimoni eren multitud, ara la seva nora ho fa pels feridors comentaris a causa del color de la seva pell. I si a la dona del príncep Carles els problemes anímics i emocionals li van fer patir bulímia, a la del seu fill Enric li van promoure idees de suïcidi. El culebró segueix i la continuació de la sèrie promet. Als guionistes no els falta material. Fins i tot per relacionar passat i present de l’actriu, avui duquessa de Sussex, podrien recórrer a alguns dels sucosos diàlegs que Rachel mantenia amb Mike a la sèrie ‘Suits’. Per exemple, observat des de la distància californiana el seu ingrés a les elits aristocràtiques londinenques, recuperant la mateixa frase que solta al seu acabat de conèixer company de bufet: «Ara que ja has flirtejat amb mi ja et puc dir que no m’interesses».

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Lluís Foix i Carnicé (Rocafort de Vallbona, 1943) acaba de publicar ‘Una mirada anglesa’ (Columna). Una evocació del Regne Unit en els seus set anys com a corresponsal que li van permetre viatjar per tot el món anglosaxó. Una sèrie de capítols entre evocadors i pedagògics, divulgatius i nostàlgics, d’una societat que critica la seva reialesa amb la mateixa insistència amb què la idolatra. Forma part del seu paisatge. Com William Shakespeare i Agatha Christie, la lenta decadència i el Big Ben. I la preserva com un element més de les moltes coses que manté per tradició. Això la converteix en una societat conservadora perquè, com diu Lluís, té molt a conservar.

La crisi provocada per Enric i Meghan no és al llibre però sí els antecedents que presagiaven la tempesta. La pompa i circumstància que es disgusta amb els qui no s’hi adapten.