ANÀLISI
10 dies de gràcia per a Laporta
No s’entusiasmin. No seran cent. Són moltes les ferides, però en aquesta carrera sense frens per la consecució dels avals –amb alguns capítols inquietants com la renúncia de l’home que defensava el pla que ha de suposar el rearmament de les arques blaugrana fetes malbé-- els que van ser rivals de Laporta durant la campanya, Víctor Font i Toni Freixa, han guardat un respectuós silenci. Deu dies de gràcia.
De fet, el nou president fins i tot ha sigut disculpat per Emili Rousaud, a Catalunya Ràdio. El que va ser vicepresident amb Bartomeu va justificar les dificultats amb què s’ha trobat la nova junta: primer, per l’import de l’operació i segon, per la desconfiança dels bancs, que demanen més garanties enfront del risc que suposa la crítica situació del club.
Un tema menystingut
La presentació de l’aval va ser menystinguda durant la campanya, tema farragós que no sumava vots. Semblava una cosa menor i, no obstant, ha sigut la primera gran pedra al camí de Laporta cap a la presidència. I es podia intuir, perquè busquin entre els seus coneguts a veure si en troben vint que puguin agrupar 125 milions d’euros en patrimoni, el doble del que va haver d’aportar l’última directiva que va avalar, el 2010.
Quan va arribar el moment, les abraçades de la nit electoral es van convertir en crua realitat. Expliquen ara que alguns no havien fet els deures, que d’altres, tot i que tinguessin poc patrimoni, tampoc es jugaven el coll com havien promès, o fins i tot que els que sí que en tenien i presentaven la seva garantia volien controlar al detall pel que posaven en joc. Comprensible.
Laporta entrarà aquest dimecres al club gairebé derrapant per ser investit sobre la campana. La solució final requereix transparència per assegurar la independència de les seves decisions futures. I a partir d’aquí, confiem que aquest accidentat inici quedi en una anècdota, perquè aquest club necessita amb urgència una gestió encertada que l’allunyi d’aquesta estranya incontinència que té per generar embolics.
