Desastres que ens poden anar bé

La verborrea declarativa dels polítics, gairebé sempre fent propagandes negatives, teixeix una sensació que les coses empitjoren contínuament. I això de vegades i en segons quins temes és veritat, però hi ha moltes coses que a ells –els polítics i els mitjans que els serveixen– no els agraden i a mitj+a o llarg termini poden acabar sent positives per a la gent del carrer.

La setmana que portem a l’esquena n’ofereix diversos exemples. No són en absolut desastres les molt vituperades crisis de Múrcia i la Comunitat de Madrid. Fins i tot poden ser bones per aclaridores. En la de Múrcia, governada pel PP, sembla que el menys important són els centenars de casos denunciats de gent amb amigots que ha sigut vacunada abans d’hora. Si per això es trenca un Govern autonòmic, perfecte. Si les maniobres per conservar el poder inclouen suborns polítics amb càrrecs, que són molt visibles, també. El dolent eren les ocultacions impunes. Que els electors murcians facin el que han de fer la pròxima vegada que els a cridin les urnes. I si llavors prioritzen els delinqüents, no direm visca Múrcia i esperarem a la crisi següent.

No és mala notícia que si Ciutadans es queda sense paper es vagi desfent. No és preocupant que la caòtica Ayuso rebi un escac a Madrid que l’empenyi cap al que realment és, és a dir, a marxar al costat de Vox. Era evident que Pablo Iglesias, mancat de sintonia amb Pedro Sánchez, no era el vicepresident necessari,i que Unides Podem havia d’iniciar per fi un viatge –que no serà curt, ja ho veuran– cap a substituir-lo, perquè és més important la formació i la seva bandera que aquest gastadíssim líder. Passa una cosa bona: es van replantejant coses que s’havien de canviar. I si Iglesias pensava que els problemes de l’esquerra madrilenya se solucionarien si ell s’ho proposava (i sense negociar res amb ningú), endavant amb les lliçons de realisme.

Notícies relacionades

El deure de les dones

Les bombes cauen a prop

En la mateixa línia, estaria bé que a ERC no li agradés la seva covardia, la seva renúncia a desmarcar-se dels que manaven sense governar. Que es vagin ennuegant els sous i els llocs de treball que els van donar els electors perquè fessin una política independentista que no fos una antipolítica.n