Únics i valuosos

En cada una de les edicions dels Gaudí reconforta trobar-se algunes pel·lícules que han passat desapercebudes durant la temporada de premis. Pot ser que guanyin finalment o no, però són allà per recordar la seva vàlua dins d’un circuit tant comercial o industrial que no sempre valora prou la valentia i el risc, l’originalitat o els temes incòmodes. 

Aquest any, a més, la majoria d’aquestes pel·lícules, que habitualment solen tenir problemes per trobar el seu lloc en l’ecosistema audiovisual, han tingut encara més difícil la seva difusió en una cartellera que no s’ha arribat a recuperar amb els successius tancaments de les sales de cine, tocs de queda, etc. tant a Catalunya com a la resta d’Espanya. 

Poca visibilitat

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

‘La vampira de Barcelona’, ‘L’Ofrena’, ‘La dona il·legal’ o ‘Les dues nits d’ahir’, les quatre pel·lícules que competien pel guardó a millor pel·lícula en llengua catalana, amb prou feines han tingut recorregut comercial. Per això aquest any els premis Gaudí tenien una importància afegida, la de posar en relleu treballs que s’han pogut perdre pel camí i donar-los la visibilitat que mereixen. És igual que guanyin un munt de premis, com ha ocorregut amb ‘La vampira de Barcelona’ o ni un de sol, com ‘La dona il·legal’. L’important és que hi siguin. 

També és important reivindicar ‘La mort de Guillem’, de Carlos Marqués-Marcet, que ha aconseguit el premi a la millor pel·lícula per a televisió o el curtmetratge que fa un combo perfecte amb ell, ‘Ni oblido ni perdono’. I important és que un documental com ‘My Mexican Bretzel’ hagi trencat les convencions guanyant el premi al millor guió per sobre d’altres pel·lícules de ficció i que s’hagi sabut recompensar la delicadesa, inventiva i reflexió poètica a l’hora d’articular imatges amb paraules de Núria Giménez Lorang. Per coses així, els Gaudí sempre seran únics i valuosos.