Pros i contres
Carrers d’Oviedo
L’Ajuntament de la capital asturiana recuperarà els noms que el tripartit d’esquerres havia canviat

Si llegeixes l’edicte de l’ajuntament d’Oviedo, sembla que es tracti d’un simple acte formal, d’un tràmit administratiu a través del qual s’executa la sentència d’un tribunal. El que no diu el paper, però, és que el recurs que va entrar al jutjat i que va originar la sentència va ser presentat per la Hermandad de Defensores de Oviedo, amb el suport del PP. Es tractava de tornar a instaurar al nomenclàtor de la capital asturiana els noms d’uns carrers que el tripartit d’esquerres havia canviat. Un cop rebuda la notificació judicial, l’ajuntament “se aquieta a la sentencia”, és a dir, en termes legals, es sotmet a la decisió sense presentar recurs. Tu diràs. Però si van ser ells mateixos els promotors del canvi!
¿Els canvis? García Lorca torna a dir-se Calvo Sotelo; el carrer de las Trece Rosas serà oficialment el del Coronel Aranda, un militar que va sufocar la Revolució d’Astúries; i Libertad (que és un anhel) ara s’anomenarà un altre cop Liberación (que és una imposició). El canvi més destraler, però, més ignominiós i més barroer és el de Charles Darwin per Alférez Provisional, amb la qual cosa es demostra, certament, que venim del mico. I hi tornem.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.