Tendència
Xandall d’aparador
Aquesta peça ens ha permès afrontar el confinament sense més pressió de la que ja teníem
Mirant aparadors veig que s’emporta la roba còmoda. Hi ha dessuadores de totes les gammes. Llises i de batalla, amb detalls metàl·lics i fins i tot amb forma de vestit. Avui en una botiga de Sants Estació n’he vist una amb estampats de zebra, l’anomenat animal print. De pantalons esportius, també n’hi ha de tot tipus. Tota aquesta roba, anomenada sporty, ja que sembla ser que tot queda millor en anglès, és gran. Talles completetes, com diria la meva mare, tot i que el nom tècnic és oversize. En fi. Tot aquesta xerrameca és per dir suaument que el xandall, i si pot ser ample, està de moda. És una peça de les que molts reneguen perquè l’associen a un punt quinqui i poligoner. Prejudicis que no tinc. Creoc que el xandall és una benedicció, que ens ha permès afrontar el confinament sense més pressió de la que ja teníem. I el teletreball també. ¿Quina necessitat hi ha d’estrènyer-se el cinturó si pots anar amb uns pantalons de goma?. ¿Per a què et posaràs una camisa si pots anar amb una samarreta de cotó mentre poses una rentadora alhora que atens el telèfon i prepares el dinar? I és que no entenc això de pressionar-nos si no ens ho demana ningú, ni tan sols nosaltres volem fer-ho. Hi ha gent que em diu que ho ha de fer per no deixar-se. Ni remotament penso això. Per mi, no cuidar-se és no arreglar-se, no menjar bé, no desconnectar, però no és anar amb una indumentària còmode. A més, ara amb la gamma que hi ha d’aquest tipus d’estilisme, pots anar de carrer i fer encàrrecs diversos.
Aquesta vestimenta, com qualsevol altra, cal saber combinar-la i ja està. Qui no té gust, no el té ni amb la roba esportiva ni amb la d’alta costura. Tinc clar que el xandalisme ja existia abans del confinament, però ara, sens dubte, és tendència total. Jo n’estic encantada. Per a mi és una peça que destil·la amor cap a un mateix. És còmoda, ja que te la poses per sentir-te a gust. Aquesta vegada la moda s’alia amb els nostres cossos, que aquest any gairebé segur han canviat de formes. Per a una vegada que els dissenyadors no ens emboteixen amb peces impossibles, els seguirem el corrent. Ja n’hi ha prou d’estretor física i mental.
