Eleccions presidencials
El dia de la marmota a Israel, sense cap perspectiva per als palestins
El país podria ser governat per una coalició d’extrema dreta liderada per Benjamin Netanyahu, amb un Parlament més fragmentat que mai
Després d’una cita amb les urnes per quarta vegada en dos anys, els últims recomptes indiquen que Israel podria ser governat per una coalició d’extrema dreta liderada per Benjamin Netanyahu, amb un Parlament més fragmentat que mai. L’aclaparadora majoria que representen els escons a la dreta simbolitza l’evolució de l’arena política israeliana, en gran part com a conseqüència de la impunitat del líder tant en l’àmbit del bon govern com respecte al seu discurs liberal i profundament racista. Després de 15 anys en el poder, ha demostrat que farà tot el possible per mantenir-s’hi. Les eleccions s’han convertit en mers plebiscits entorn de la seva persona, i no sembla inversemblant una cinquena ronda.
Netanyahu també ha fet tot el que estava a les seves mans per aprofundir la asimetria de poder del conflicte palestino-israelià: el 2020 va amenaçar de formalitzar l’annexió de territori destinat a un futur Estat palestí i ha aconseguit oficialitzar les seves relacions amb alguns països àrabs sense avançar gens la pau. Tot i així, l’ocupació de Cisjordània i Jerusalem Est i el bloqueig sobre Gaza representen un assumpte completament invisibilitzat en la majoria de converses entre israelians. Tret de quan es tracta d’atacs des de la Franja, el públic israelià no es mostra preocupat pel que passa a l’altre costat dels respectius murs. Qualsevol possibilitat de Govern alternatiu, fins i tot encara que inclogués la denominada ‘esquerra’, seria una opció poc encoratjadora per al poble palestí.
Aquesta cita electoral ha portat a parlar més dels palestins del 48 (anomenats ‘àrabs israelians’), ciutadans de segona. Aquests últims mesos, han pres els carrers per denunciar el crim a les seves localitats que les autoritats fan poc per evitar. Un grup de formacions va crear el 2015 la Llista Conjunta, iniciativa que va donar esperances de més representativitat i va arribar a obtenir 15 escons el 2020, però que també va donar llum sobre els dilemes d’aquest col·lectiu, part integral del poble palestí. Després d’anys de comentaris racistes i una llei en virtut de la qual el país pertany només al poble jueu en la seva totalitat, ‘Bibi-Abu Yair’ va aprofitar la gravíssima situació d’inseguretat que ell mateix ha creat per festejar votants i potser el partit islamista Ra’am com a recolzament extern per a un Govern en minoria.
Al maig se celebraran eleccions a l’Autoritat Palestina, fortament criticades per l’absència de democràcia interna i la seva limitada significació com a prova de democràcia nominal exigida en el marc de la sacrosanta solució de dos estats. Les dues cites electorals són percebudes amb cada vegada més intensitat com una pantomima en una realitat d’un únic Estat d’apartheid en la qual, sota una única sobirania israeliana, els drets i llibertats dels palestins depenen del seu lloc de residència, contínuament subsumits als privilegis dels jueus israelians.
