Ocultes per falta de dades

No és nou, sens dubte, ocultar els mèrits de les dones per fer-les dependre dels homes. Però és molt pesat.

Així com la historiadora britànica Mary Beard ha descrit magistralment com la veu de les dones ha sigut silenciada des de l’antiguitat, una obra recent descriu com, en aquesta era nostra de la sobreinformació, les dones seguim ocultes paradoxalment per… la falta de dades. 

A ‘La mujer invisible’, Caroline Criado Pérez recorre els àmbits més diversos rastrejant com l’absència de dades específiques sobre les necessitats, els usos i les realitats de les dones ha configurat i configura un món fet a la mida dels homes. Literalment. Ja sigui en l’entorn domèstic o en el públic, en el laboral o en el sanitari, al llarg dels països i les cultures.

El llibre presenta qüestions com l’impacte que té la falta d’urinaris per a dones en la seva salut i seguretat en nombrosos països, o el perill quotidià que suposen les xarxes de transport per a milions d’elles. També inclou casos en els quals el canvi d’enfocament suposa una millora considerable, com la reducció en el nombre de lesions per relliscades en la neu al donar prioritat als recorreguts que fan les dones –majoritàriament a peu– sobre els dels homes –amb cotxe– a l’hora d’aplicar polítiques de retirada de la neu en diverses ciutats sueques.

Criado explica com l’ús d’estàndards masculins condiciona el disseny de tota mena d’instruments i eines, des d’un piano fins a un maó, amb les seves corresponents conseqüències en eficàcia, malalties o comoditat. Descriu uniformes considerats unisex però pensats per a cossos d’homs, com aquesta granota per aïllar del fred en situacions extremes... que obliga la dona a quedar-se seminua a l’hora d’orinar. O com el nostre món tecnològic tan avançat discrimina conscientment o inconscientment allò femení; com la investigació científica i mèdica ha ignorat al llarg de la història qüestions com el dolor menstrual i la menopausa, considerats coses de dones; com la salut ocupacional no té en compte la diferència mitjana de temperatura de les dones en la climatització, i les diferents reaccions dels medicaments en funció de les alteracions hormonals.

Altres temes, com la bretxa salarial, comencen a estar més analitzats, tot i que encara falta molt per incorporar el valor real de la feina no remunerada i el temps que dediquen les dones a la llar i a les cures en les projeccions econòmiques dels països. Una realitat que, més enllà de l’econòmic, només comença a tenir-se en compte tímidament en la concepció de les polítiques públiques en pocs llocs.

Notícies relacionades

Per un turisme sostenible i raonable

Això és... el Català de l’Any (Estopa)

La falta de dades s’explica perquè tradicionalment ningú s’ha molestat a recollir-les per separat i també perquè s’ha considerat el masculí com a estàndard universal. No és que s’hagi fet a propòsit, simplement és així. La història pot explicar part d’aquesta bretxa de dades: durant segles les dones han estat confinades a la llar. Moltes d’elles van voler escriure, pintar o compondre i ho van fer sota pseudònims masculins o emparant-se darrere dels noms dels seus marits, germans o pares. Però a hores d’ara del segle XXI, ja no es justifica. I no obstant, no només continua existint, sinó que l’ús d’algoritmes, en teoria neutrals però alimentats per dades fonamentalment masculines, contribuirà a continuar perpetuant els biaixos.

Són conclusions tan lògiques, fins i tot òbvies en molts casos, que sembla mentida que ningú hi hagués pensat abans. Però aquí rau precisament la qüestió: la necessitat de canviar el punt de vista, d’adonar-nos-en –no només les dones– que la manera de mesurar el món ha estat cenyida fins ara a l’àmbit masculí. Per això la insistència per recollir dades segregades per gènere. La informació és poder.