Toni Cantó o el teatre de la refundació del PP

Ara resulta que Cantó, l’home que va treure el fuet amb els populars per la corrupció en les comissions parlamentàries creades ad hoc, el que sentia esgarrifances només de pensar en el que amagaven les alfombres de l’organització de Luis Bárcenas, s’uneix a aquesta formació que va donar empara a Bárcenas. Queda dit. I el PP, que va patir a les seves carns el fuet retòric de l’intèrpret en aquestes comissions, l’acull. Com a independent (a veure quant dura això), però l’acull. Coherència pura. O refundació de la dreta, es diu ara.

¿Pot portar el nom de ‘refundació’ l’opa que Pablo Casado està fent sobre les restes de Ciutadans? És dubtós, perquè això no és un acord entre cúpules a favor d’un objectiu comú que convingui a les dues parts. És una altra cosa. A Múrcia els taronges que van ajudar el PP a frustrar la moció de censura que els queia al damunt han sigut agraciats amb conselleries al Govern regional. O sigui, amb sous públics, poder i cotxes oficials. L’exsecretari d’Organització d’Albert Rivera, l’en un altre temps totpoderós Fran Hervías, ja té un lloc de treball en la direcció popular i el mateix Rivera, per cert, ha cobrat del PP a través del bufet que representa per treballs recents.

¡Ve el sanchisme!

Personatges com Cantó, ara, abandonen Cs i el seu càrrec a les Corts valencianes per córrer rabent a afegir-se a les llistes electorals d’Isabel Díaz Ayuso. En deu dies li ha passat el disgust que tenia i les ganes de tornar als teatres per formar part d’una refundació teatral. Ell afirma que ho fa per evitar que governi «el sanchisme i Iglesias» a Madrid. No es deu haver assabentat que «el sanchisme i Iglesias» ja governen a Madrid i a la resta d’Espanya i que a Madrid, pel PSOE, es presenta un «insuls, seriós i formal» anomenat Ángel Gabilondo. Però a ell li serveix d’excusa per justificar que sortirà a la pista a competir amb el fins fa dos dies company de partit, Edmundo Bal.

Notícies relacionades

Així defensa Toni Cantó el seu fitxatge per Ayuso: «Hi ha perill que governi el sanchisme i Iglesias»

«Màquina de corrupció massiva»: així anomenava Toni Cantó el PP quan no anava a la llista d’Ayuso

Cantó no serà l’únic ni l’últim que abandoni Ciutadans per passar al PP. Aquest era un risc seriós d’un partit que, com el taronja, es va nodrir al seu torn d’exdirigents i descarts d’altres conglomerats polítics –especial menció a UPyD– i que va arribar a fer castings i fins i tot processos de selecció amb ‘headhunter’ en l’època en què els taronges tenien més múscul. I es presumia de portar els mètodes d’empresa a una formació que sempre va sobrevolar el fantasma de ser filla dels esforços de l’bex 35 per tenir representació política.

D’aquelles pols experimentals aquestes realitats. L’atraure polítics i potencials parlamentaris amb mètodes de companyies privades afavoreix, sens dubte, que quan algú (posem un Teodoro García Egea, per exemple) arriba amb una oferta millor i amb més futur s’opti per un canvi ‘de feina’. Això pot qualificar-se de diverses maneres, sens dubte, però a priori no té res a veure amb la refundació ideològica que el 20 de gener del 1989 va crear Manuel Fraga en un congrés, en què es va obrir les portes a liberals i democristians. Va ser aquell dia quan Aliança Popular va passar a ser el Partit Popular. Un any després seria José María Aznar qui, en un altre conclave a Sevilla, remataria l’operació posant rumb al «centre reformista» que el va ajudar a guanyar les eleccions. ¿Això té a veure amb l’estratègia de Pablo Casado o és teatre, com Cantó? Ja ho veurem.