Turistes amb llicència per matar

Gastem molts diners en mantenir i proporcionar els instruments necessaris per a la seva feina a milers i milers de persones de l’esfera política i tècnica. Una de les seves primeres obligacions és coordinar-se per fixar regles de joc clares i justes, és a dir el contrari del que es fa aquí des dels quatre nivells de poder (local, autonòmic, estatal i europeu) davant el coronavirus tot i que sigui un problema de vida o mort. Per descoordinació tenim l’escàndol del que els consenten a turistes de països amb alta difusió de la Covid: entrar a destinacions espanyoles amb índexs més baixos de contagis que els de les seves zones de procedència. Les nostres autoritats són covardes. Fan els ulls grossos al seu relaxament en mascaretes, distàncies interpersonals, horaris i grups. Afavoreixen els negociants locals, que ja els ho pagaran d’alguna manera. Aquests empresaris prefereixen més conciutadans morts que menys ingressos propis. Som el pati del darrere de bona part de la resta d’Europa. Ho confirmen aquests mateixos turistes quan reconeixen que han vingut perquè Espanya continua sent miserablement diferent i els deixa fer el que ara està taxativament prohibit per precaució als seus països. Quan se’n vagin deixaran darrere seu una merda especial: més malalts, més col·lapse hospitalari i més peticions d’ajudes, als qui no prefereixen més morts que menys negocis.

Alguns posen més l’accent en què els d’aquí no puguin cometre lliurement els pecats incívics dels de fora, però això em sembla una incongruència més. El pitjor és la ineficient Unió Europea, el passiu president Pedro Sánchez que no imposa la necessària autoritat democràtica, i les autonomies i ajuntaments que administren les competències de salut i seguretat imitant la descarada Ayuso en les seves reverències als botiguers. No només posen en risc vides sinó que ajornen també la necessària recuperació general futura. Estem en un país tan curtterminista que ens juguem als daus gairebé per res la possibilitat que tot millori substancialment quan arribi l’oportunitat de l’estiu. En negocis som tan fluixos com quan fem política.