Per què es retarda la vacunació

Amb la crisi econòmica de la Covid-19 està passant una cosa similar. Mentre els Estats Units estan entrant en una clara recuperació, la UE no surt del marasme. Les raons, en són dues. D’una banda, la falta d’una injecció fiscal en vena com les transferències directes de rendes que està fent Jon Biden a les llars. De l’altra, la vacunació va molt retardada.

El desastre de la vacunació està fent pagar a la UE un alt cost tant en termes de vides humanes com en activitat econòmica i ocupació. En els seus pronòstics per al 2021 i 2021 el Banc d’Espanya aquesta setmana establia (advertia de) tres escenaris possibles per al 2021: en el bo l’economia creixerà un 7,5%; en l’intermedi, un 6%; i en el dolent un 3,7%. La variable fonamental segons el BE serà el ritme de vacunació. 

¿Quina és la raó del retard de la vacunació? Els sospitosos habituals són les farmacèutiques i els nyaps de dirigents incompetents. Però no es deixin convèncer amb aquests arguments. Hi ha una cosa més profunda, sistèmica i determinant que té a veure amb la filosofia i la manera d’actuar de la UE.

Per comprendre el que vull dir vegem que han fet els Estats Units. Al marge del negacionisme de Donald Trump, el govern va posar en marxa l’Operació Warp Speed (OWS) mitjançant la qual va gastar molt el 2020 per subsidiar i invertir en tots els passos de la cadena de vacunes, des de la investigació fins a la fabricació i distribució. Van donar suport a farmacèutiques com ara Moderna i Johnson & Johnson en la realització d’assajos clínics. Però alhora van coordinar tot un conjunt variadíssim de fabricants, proveïdors d’equips i d’ingredients necessaris per produir les vacunes.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

A més, el Govern va invocar la Llei de Producció de Defensa (DPA) per obligar els fabricants a prioritzar els contractes governamentals abans que les comandes del sector privat. No només va comprar els materials que les farmacèutiques necessitaven per a la fabricació. També va gastar centenars de milions de dòlars en contractes amb empreses especialitzades per ampliar la capacitat de producció de les farmacèutiques: material cel·lular, bioreactors, bosses de bioreactors, insummes, tubs i vials de vidre, xeringues, agulles i injectors de dosi única. Qualsevol d’aquests insummes o peça d’un equip que falti és un coll d’ampolla que pot paralitzar tota la cadena de subministrament. En aquest suport i coordinació per augmentar les inversions en tota la seva cadena de subministrament de fabricació de vacunes, el govern va gastar molt, arriscant-se a malversar i equivocar-se. Però el resultat està sent bo ¿Què ha fet la UE? S’ha comportat com un gran comprador que negociarà el millor preu, sense involucrar-se en el procés d’investigació i fabricació, ni en l’assumpció de riscos que representen les vacunes. La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha reconegut que l’enfocament nord-americà juga un paper clau en la seguretat de la cadena de subministrament de les seves vacunes. «Els Estats Units tenen un gran avantatge al tenir el DPA», va dir. «Aquesta és una infraestructura que Europa no tenia».

Com que no ha sabut actuar com devia, la UE té ara la temptació de caure en el nacionalisme de les vacunes, prohibint exportacions i demonitzant les farmacèutiques. Però no es deixin convèncer. La UE ha de canviar la filosofia de les seves polítiques, deixant de comportar-se com un simple compradora a la recerca del millor preu per involucrar-se en la investigació i la fabricació de vacunes a Europa, assumint els riscos que això significa.