Els essencials

La resta caurien com xinxes. Potser alguns dels que l’hem passat, si els anticossos es mantenen, sobreviuríem. I, per descomptat, els nens i adolescents fins als 18 anys. Els altres, ‘kaputt’.  No tindríem temps ni per plorar els nostres morts, perquè es produiria un caos absolut. Un suposar: els cotxes. En un país sense mecànics o únicament amb els que ja van tenir Covid, els cotxes a la mínima avaria serien inservibles. Tampoc podríem omplir gaire temps els dipòsits, no sabríem com reposar els tancs de les gasolineres i les refineries estarien sense treballadors. Un altre exemple: les collites i el bestiar. Sense agricultors i ramaders, ¿com aconseguiríem aliments? I en supermercats sense caixeres, ¿qui ens despatxaria? Els pocs que quedéssim, hauríem de reciclar-nos, deixar de ser, posem, guionista o advocada, i marxar al camp. Però no tindríem ni idea de res i recorreríem als més ancians del lloc, camperols i pastors d’antany, que des dels asils vindrien a socórrer-nos i reeducar-nos: així es poda, així es trilla, així es mol... Internet seria de poca ajuda, ja que no hi hauria qui fes el manteniment de tot aquest entramat invisible que permet que tot el que teclegem surti a la pantalla. Vells enginyers jubilats i vacunats serien les autoritats en la matèria en col·laboració amb alguns adolescents eixerits.

A sis fills per adult

Perquè, això sí, al sobreviure tots els nens, però dinyar la immensa majoria dels pares, ens repartiríem les criatures i tocaríem, calculo, uns sis fills per adult, més algun gran dependent. Tornarien les famílies nombroses i els que crèiem haver-nos deslliurat de les nits sense dormir, de canviar bolquers i de discutir amb púbers rebels, ens veuríem una altra vegada a la casella de sortida. Però com el món seria molt segur perquè als carrers amb prou feines hi hauria trànsit ni riscos (ni mòbils, ni tauletes que xarrupessin el cervell a la criaturada, ja que no hi hauria ningú que generés continguts), no donarien gaire guerra. La bici tornaria a ser la joguina més desitjada, hi cavalcarien per descampats i parcs. Ajudarien a casa i madurarien abans, però sense accés a l’educació superior. Les universitats, els professors i catedràtics de les quals la dinyarien sense remei al no haver sigut vacunats, es reinventarien. Els avis (a hores d’ara ja pluriocupats) ensenyarien als joves. Serien persones valuosíssimes i reverenciades ja que atresorarien tot el coneixement i l’experiència dels oficis que un dia van exercir. No estarien arraconats en residències, sinó disfrutant de mansions i grans pisos de luxe els propietaris dels quals estarien sota terra (o més aviat incinerats, per estalviar espai). Els pocs immunitzats que quedéssim estaríem al seu servei i els tractaríem com a reis. No els faltarien atencions mèdiques, ja que al delmar-se la població, a la fi podríem anar al metge sense cues, ni llistes d’espera. 

Notícies relacionades

Per què Pujol torna al pujolisme

Mal vent a ERC

 No viatjaríem perquè amb prou feines quedarien ja pilots, ni xòfers d’autocars, ni maquinistes de trens, ni personal als hotels i restaurants. La Gran Bretanya tornaria a ser un gran imperi, ja que té la taxa de vacunació més alta, i s’imposarien com una civilització superior que ens envairia i dominaria i de la que dependríem per a gairebé tot. Només podria fer-los front Israel.

 A la data en què escric, 2.276.233 persones han rebut les seves dues dosis de vacuna a Espanya. 3.241.345 l’hem patit, dels que 74.064  van morir, i hi ha uns 8.700.000 menors de 18 anys. Facin els comptes.