Pros i contres
El llast que pesa
En aquest espectacle trist de les vacunacions, hi ha dues dades significatives que costen molt d’entendre. La Unió Europea ha exportat 21 milions de dosis al Regne Unit. El Regne Unit no n’ha enviat ni una a Europa. Per explicar el perquè hauríem de recórrer a complicades equacions geopolítiques, als compromisos de les farmacèutiques, als incompliments de contractes, als interessos estratègics, i a un sistema capitalista que propicia els ajuts públics a entitats privades, però que després valora més la liberalitat de les transaccions comercials que no pas les necessitats explícites de la població.
“És difícil explicar als nostres ciutadans que les vacunes europees s’exporten mentre que ells es queden sense subministraments”. Ho ha dit Ursula Von der Leyen, presidenta de la Comissió, i certament és molt difícil de justificar. El problema de fons, però, no són les vacunes, sinó la pròpia credibilitat de la UE, que havia assumit amb enteresa el comandament de la crisi amb l’afany de demostrar que, efectivament, era una “unió”. L’alarmant mancança de criteri únic i d’operativitat és un llast que ve de lluny (de sempre!), però que ara pesa més que mai.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
