Pros i contres
El cos com a enemic
Pàgines que fomenten anorèxia i bulímia inunden la web
La denúncia d’una mare sobre la desatenció que ha sentit en el seguiment sanitari de la seva filla amb trastorn d’alimentació ha tornat a posar el focus en el deteriorament de la salut mental en temps de pandèmia. Més enllà de les tortuositats del cas, hi ha la constatació d’un deteriorament important de la salut mental en general i d’aquestes patologies en particular. L’estrès, l’aïllament i la bombolla de les xarxes socials han propiciat aquest agreujament. El virus passarà, però les seqüeles mentals seran difícils de guarir. És important reclamar un reforç de la sanitat pública, però també revisar la nostra manera d’actuar.
Cada dia rebem un bombardeig de missatges que inciten a la primesa. Sota el titular de vida sana, es colen dietes, tractaments i intervencions sempre amb cossos de models. Aplicacions que deformen els rostres. Tots prims, tots iguals. ¿On és la diversitat? S’imposa un patró d’uniformitat que només és sinònim de discriminació i malaltia. A la fi, el cos com un enemic a combatre. La pressió es torna insuportable. Falten referents de la multiplicitat real, i falten amb urgència.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
