El valor de la cura

La crisi provocada per la pandèmia de Covid-19 ha posat de manifest la importància que té la cura en la vida de les persones. Ara, més que mai, necessitem que ens cuidin, que es tinguin en compte les nostres necessitats bàsiques –fisiològiques, de seguretat, de pertinença i emocionals– i que s’abordin amb professionalitat.

Tradicionalment, les tasques relacionades amb la cura s’han relacionat amb activitats de la vida diària que han sigut poc valorades i que, tret de comptades excepcions, sempre les han fet les dones. S’assumeix que l’atenció de les persones grans, els malalts o els nens són tasques femenines que, la majoria de les vegades, no és necessari que siguin retribuïdes, perquè s’inclouen dins de les tasques que toca fer a les dones.

La professió infermera és la professió que s’ocupa de cuidar. De la mateixa manera que la matèria primera amb què treballen els advocats són les lleis; els metges, les malalties, i els periodistes, la informació, la matèria primera que fem servir les infermeres és la cura. I aquí parlo d’infermeres, en femení, per referir-me tant a homes com a dones que exerceixen la professió, tal com recomana el Consell Internacional d’Infermeres.

La infermeria ha evolucionat molt en molt poc temps. Fa menys de 50 anys, les infermeres estudiaven en escoles d’assistents tècnics sanitaris. El 1977 es va crear la diplomatura universitària d’Infermeria i el 2008 la disciplina va arribar al màxim desenvolupament acadèmic possible, el grau universitari. En aquest període tan curt de temps, les infermeres hem passat de ser les ajudants dels metges a exercir la nostra feina de manera autònoma i diferenciada. De portar còfia a vestir com qualsevol altre professional de la salut. De fer un ofici auxiliar a practicar una professió complexa, que es desenvolupa a partir de l’evidència científica.

Aquesta evolució encara no ha sigut assumida per la societat ni tan sols pel mateix sistema sanitari, que sovint ens continua relegant a un segon terme. Sospito que la raó és que la immensa majoria de nosaltres som dones i que, a més, ens dediquem a una tasca tan tradicionalment femenina com la de cuidar les persones.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

La situació que estem vivint des de fa un any és una oportunitat única per reivindicar el valor de la cura i situar les infermeres al lloc que ens mereixem. No només volem aplaudiments. Volem que se’ns reconegui la nostra experiència i els nostres coneixements per desenvolupar plans de carrera professional i això passa per rebre sous dignes per la nostra feina i que es reconegui en la nostra categoria professional el nivell acadèmic de grau universitari. Volem treballar amb unes condicions acceptables, amb contractes estables i horaris que ens permetin conciliar la vida personal amb la laboral. Volem que, socialment, es valori la nostra feina i els nostres coneixements.

Ara, més que mai, és necessari que es reconegui l’essència de la professió d’infermera i que es valori el fet de cuidar les persones com una de les activitats més importants per garantir el benestar de la societat.