Feminisme
El forn de Sylvia Plath
Una revista va frivolitzar sobre l’obra, el sofriment i fins i tot el suïcidi de la poeta. I ho van fer perquè era una dona
Us vull parlar d’un tema que no aconsegueixo ni entendre ni superar. Fa anys que em va tornant al cap i no veig el final. Em temo que m’acompanyarà fins al meu últim dia. L’assumpte es remunta al novembre del 2017 i el perpetra la revista ‘Glamour’. Dins d'una secció anomenada ‘I si fossis...' fan una llista de roba i complements (amb el nom de la marca i preu, evidentment) amb aquest vestit, aquestes sabates, aquest ventall o aquesta funda per al mòbil (sí) per adoptar un ‘look’ inspirat en Lady Di, Angela Davis... o Sylvia Plath, entre d'altres. Parlem de la plana que li van dedicar a Plath.
Com a presentació del personatge, et deixen anar que «la poeta nord-americana amaga la seva fràgil psicologia darrere d'una obra literària complexa i profunda i un estil auster i d'aire intel·lectual». O sigui, que la seva obra només era un sofisticat tallavent per amagar les seves inseguretats i patologies, com també ho era el seu estil d'aire intel·lectual. M’agradaria saber si Adorno o Benjamin haurien dit que els agradava lluir amb coqueteria un ‘look’ erudit.
Traieu llibreta i bolígraf, que us el dicto:
-Uns pantalons amb serrells.
-Ulleres de sol, molt útils per amagar la teva fràgil psicologia.
-Un coixí en el qual posa ‘Gingsberg is God’, perquè sempre queda bé un ‘marxandatge’ d'idolatració adolescent totalment injustificat.
-Un llibre per pintar. No un de seu, no, un d’algú que l’inspirés. Per pintar.
-Pintaungles de color rosa. Molt bonic i precisament a joc amb la traca final
–Una cuina amb tres forns i fogons. No és cap secret que l'11 de febrer de 1963 Sylvia Plath va ficar el cap al forn. No obstant, no em consta que fos de color rosa ni que costés 4.340 euros.
Deia Plath, a ‘Lady Lazarus’: «Morir / És un art, com tot. / Ho faig excepcionalment bé». Sí, Sylvia. I en aquest pandemònium de capitalisme i patriarcat, la revista ha fet excepcionalment bé una cosa: banalitzar-ho tot de tu. Frivolitat ofensiva cap a la teva obra, el teu sofriment i fins i tot el teu suïcidi. I ho fan perquè vas ser una dona. Una de les principals veus poètiques del segle XX, també. Però una dona, al cap i a la fi.
