La gestió de la crisi
La Covid-19, un assumpte internacional
Descobrir-ne l’origen és un assumpte d’interès per a la salut de tots perquè una de les coses que haurem de treure d’aquesta pandèmia és com evitar-ne d’altres
Per definició una pandèmia és un assumpte que afecta tothom, visquem on visquem a la Terra. Durant l’últim any hem anat seguint la progressió de la infecció pel coronavirus SARS-CoV2 fins a la seva arribada a casa nostra, hem seguit com els diferents països reaccionaven a l’emergència i ara competeixen per les vacunes. Des del seu inici fins al que esperem que sigui el final, la Covid-19 ha sigut un assumpte amb una dimensió internacional important.
Un dels aspectes que ens interessa més conèixer de l’epidèmia de la Covid-19 és el seu origen. És un assumpte d’interès per a la salut de tots perquè una de les coses que haurem de treure d’aquesta pandèmia és com evitar-ne d’altres. Una recent missió de l’Organització Mundial de la Salut a la Xina i en particular a Wuhan ha emès un comunicat en el qual afirma que és difícil arribar a una conclusió definitiva sobre l’origen del SARS-CoV2. Afirmen que probablement va passar de ratpenats als humans a través d’un altre animal, però no ho ha pogut demostrar. La hipòtesi que es va escapar del laboratori que estudia coronavirus a Wuhan sembla ser poc probable. La missió no ha pogut treballar en les millors condicions i uns quants països, entre els quals els Estats Units, demanen que es denunciï la Xina per la seva falta de col·laboració.
Els efectes de la pandèmia estan sent molt diferents en cada país. El sistema sanitari, la reacció davant la pandèmia de les autoritats i les poblacions i com han anat presentant-se les variants en cada lloc han fet que els nivells d’infecció hagin sigut diferents. Amb el temps serà necessari analitzar bé tots aquests aquests factors, però el fet que les situacions siguin diferents ha donat lloc que cada país hagi dictat restriccions a la mobilitat de les persones estrangeres, cosa que crea problemes entre poblacions. A Europa, que ens hem acostumat a la desaparició de les fronteres, aquest pas enrere ha sigut ben penós. En àmbit internacional la disrupció ha sigut considerable.
Per acabar d’arreglar-lo, la solució per a la pandèmia l’hem trobat en les vacunes i aquestes s’han de dissenyar, assajar i produir. Aquest procés el fan en general companyies multinacionals que tenen uns llocs de producció determinats en països com l’Índia, que necessiten també vacunar la seva població. A tot això s’afegeixen els conflictes entre països com és el cas de les vacunes russes i xineses que no han seguit els procediments d’aprovació i producció que tenim a Europa i que s’ofereixen a altres països. Poden existir contradiccions entre els interessos de la mateixa població i la necessitat que la vacunació es faci a tot arreu per raons de justícia, però també perquè la sanitat global és garantia de control.
En aquestes qüestions la debilitat dels acords internacionals ha quedat demostrat, però també els que es fan en àmbit europeu i fins i tot dins de cada país, i el nostre en particular. No està gaire clar quines són les responsabilitats de cada un ni tampoc que existeixin condicions de confiança mútua. .
Aquestes són essencials per acabar de saber l’origen i la transmissió de la malaltia i la forma com la controlem amb mesures de confinament i tancament de fronteres i amb tractaments com les vacunes. Hem d’aprendre moltes coses de l’emergència que estem vivint. Entre aquestes, la necessitat de repensar el sistema mundial de detecció de les pandèmies i d’harmonització de les mesures que es prenen que és responsabilitat en gran part de l’Organització Mundial de la Salut. La necessitat de repensar el seu funcionament és una de les conclusions. La solució europea de centralitzar la compra de vacunes era segurament la millor, però retards i incompliment fan que la falta de confiança s’estengui en la població dels diferents estats i les regions que estan prenent solucions diferents en funció de l’estat en el qual es troben, de les seves competències i de vegades en conflicte les unes amb les altres. Revisar a fons com hem actuat en les diferents etapes de l’emergència i què ha fet cada un és imprescindible per tractar que quan se’ns en presenti una altra puguem reaccionar d’una forma més eficient en favor de la salut dels ciutadans.
