Prejudicis

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Pablo Herrán de Viu ha tret fa poc ‘Mientras pudimos’, la seva segona novel·la, una exploració tendríssima de la seva relació d’amistat amb una dramaturga a Nova York. «Molta gent em diu que és literatura gai, però vull pensar que no es queda en l’etiqueta». ¿Fins a quin punt les etiquetes que utilitzem no són més que una excusa per dir «això no ho llegiré»?

Fa uns dies va sortir ‘Googol’, de Josep Lluís Badal, un llibre suposadament infantil que defuig tota mena d’etiquetes, com el seu protagonista fuig de les preguntes dels altres perquè vol «trobar el lloc on ningú et pregunta res ni espera de tu que facis res especial». És com si un cert tipus de literatura fos l’equivalent de l’home blanc heterosexual: acceptat i celebrat, relega totes les altres coses al marge. Potser hauríem de començar a estripar-les i simplement deixar-nos portar, llegir el que sigui, de qui sigui, del gènere que sigui, perquè ens pot agradar tant ‘A la recerca del temps perdut’ com ‘Joc de trons’. Perquè de la mateixa manera que no hauríem de jutjar ningú pel seu nom, sexe o orientació sexual, no hauríem de jutjar els llibres per les etiquetes. Al contrari, saltem de calaix en calaix, visitem-los tots, fins i tot aquells que ens resultin més incòmodes (no: especialment aquests), i veurem que la literatura és a tot arreu, i que arribar-hi només depèn de nosaltres.