Enganxats a la nostàlgia

No sé si ha sigut el confinament, que ens ha fet trobar tresors oblidats a la nostra pròpia casa, o la pandèmia en si i la falta d’horitzons, però cal reconèixer-ho: ens estem tornant una mica addictes a la nostàlgia i comença a semblar-nos que qualsevol temps passat va ser millor. Ens estem abonant a les tornades, des de les més distingides a les més kitsch.

En moda, aquest any tornen els quadros vichy –tan Brigitte Bardot i tan Lady Di– i tornen també les joies de resina i els collars de grans de colors. Coses de convertir Harry Styles en icona de la moda. I com que estem tan «norantes» últimament, en esport reneixen els Barcelona Dragons i els més observadors deuen haver notat com a diversos parcs de la ciutat, com a la Ciutadella, hi ha cues increïbles per jugar al ping-pong. No es veia res semblant des de l’estiu de, què sé jo, 1995.

Notícies relacionades

Illa i Sánchez: normalitat i provisionalitat

Multireincidents, el camí més llarg és l’eficaç

Per tornar tornen fins i tot els cassets. Zahara acaba d’editar el seu nou àlbum també en aquest format. Edició limitada, és clar, perquè la majoria vam deixar podrir les piles al ‘walkman’ i ara no hi ha qui els faci funcionar. Per als visionaris que van presagiar la tornada del casset en el futur (que és ara) cal agrair que fins i tot existeixin els bolis BIC, que tant et serveixen per lligar-te les mascaretes sense aixafar-te les orelles com per rebobinar cintes. El nou i el vell s’entremesclen irremeiablement.

Com que no podien ser tot tornades d’ultratomba, des de principis d’any han desaparegut tres mites. L’última cabina telefònica coberta de Barcelona, que es tornarà a instal·lar a la plaça de Meguidó reconvertida en punt de ‘book crossing’; les Pàgines Grogues amb què ja no podrem ensopegar a l’entrar a casa dels nostres avis (els que encara tinguin la fortuna de tenir-los) i el catàleg d’Ikea. Ara, aquest ha passat a ser un ‘podcast’ a Youtube i Spotify. Hi ha coses a les quals no es pot renunciar, com somiar tenir una casa un dia. Per molt mil·lennista que siguis i per molt que ja t’hagis menjat dues crisis i cap contracte estable. ¿Es pot sentir nostàlgia pel que mai has tingut?