Pros i contres
Artadi i el salconduit
La diputada de JxCat va defensar la cultura des del faristol oficial de la Cambra catalana com si, recollint les protestes de la ciutadania, reclamés al Govern una mesura urgent i necessària
Meritxell Budó ha dit que «està sobre la taula» la inclusió de l’excepció cultural com una possibilitat per saltar-se el confinament comarcal, amb garanties, per descomptat, és a dir, amb el salconduit que oferiria l’entrada a l’espectacle per circular més enllà de la pròpia comarca. La cultura, devastada, exigeix un tractament diferencial perquè és conscient que una mobilitat d’aquest tipus permetria un lleuger respir. És un clam del que també es va fer ressò una altra portaveu, la del grup parlamentari de Junts per Catalunya. Elsa Artadi, el dia abans, va defensar la flexibilització perquè «cal donar més vida a aquest sector cultural que ha estat tan afectat». No hi puc estar més d’acord.
Entretots
La sorpresa (¿o ja no són sorpreses?) és que Artadi va parlar des del faristol oficial de la Cambra catalana com si, recollint les protestes de la ciutadania, reclamés al Govern una mesura urgent i necessària. Com si ho fes des d’una oposició militant. ¿Que potser el partit d’Artadi no és part de l’Executiu? ¿Que no té la potestat per decidir el que ella presenta, amb gestos i paraules, com una reclamació ciutadana? El desori és colossal, esperpèntic, punible.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
