Àgora
Crisi i solució: 90 anys després de la Segona República
L’experiència de la Segona República i els seus valors han de ser rescatats
Complim 90 anys de la Segona República, en un moment en què cavalquem diferents crisis encavalcades, com ja hem diagnosticat totes les forces polítiques, de qualsevol signe possible. Poc a celebrar, per tant. Des d’una crisi sanitària, social i econòmica sense precedents a un conflicte nacional encallat i un auge de l’extrema dreta que ha fet girar l’agenda i el tauler polític cap a posicions cada vegada més reaccionàries.
Alhora, vivim un fet inèdit des del 1978: la crisi de la Monarquia avança a causa del seu ritme d’escàndols de corrupció.
Deia l’historiador i hispanista nord-americana Gabriel Jackson a ‘La República española y la Guerra Civil’ que «Espanya era el 1930, simultàniament, una Monarquia moribunda, un país de desenvolupament econòmic molt desigual i un camp de batalla d’ardents corrents polítics i intel·lectuals contraris». La història no es repeteix, però rima. No afirmo que siguem a les portes d’una tercera experiència republicana, però la crisi del sistema polític està lluny de tancar-se. Aquests pròxims anys ens juguem les pròximes dècades i fins i tot el futur del planeta i la Humanitat. Ho hem vist durant la pandèmia i ho continuarem veient amb la crisi climàtica. ¿Serem capaços de construir un món més igualitari i amb més llibertat per a totes o ens veurem abocats al desastre?
Crec, humilment, que aquí l’experiència de la Segona República, i els principis i valors que la van promoure, han de ser rescatats. Ens recorda que el moment de fer història per part de la majoria del nostre país no va començar, ni va acabar, el 1978, i ens motiva per transformar les aspiracions republicanes d’avui en l’alternativa de demà.
Unes aspiracions republicanes que coneixem bé a Catalunya, on el rebuig de la institució monàrquica és un consens de país, i que estan fent avançar socialment posicions progressistes en l’àmbit de l’educació, la sanitat o la fiscalitat. Només així s’explica que el que va ser el guru econòmic de Convergència, Mas-Colell, s’hagi convertit a la socialdemocràcia o des d’En Comú Podem fóssim capaços d’aconseguir l’any passat la reforma fiscal més ambiciosa i progressista en una dècada. Però no és temps per al conformisme.
Per això, per totes i tots estem plantejant la necessitat d’una nova Generalitat republicana que actualitzi el programa de la Segona República. De la mateixa manera que vam fer un pas de gegant en el dret a l’educació, avui hem de lluitar contra els privilegis i acabar amb la segregació escolar. La nova Generalitat republicana ha de blindar la sanitat pública i no caure en vells errors de mercantilitzar la vida. La nova Generalitat republicana ha de construir la societat amb la base de la justícia social i garantint drets com el de la vivenda. La nova Generalitat republicana ha de ser verda perquè la República va ser sinònim de modernitat, ciència i innovació. No podem deixar passar l’oportunitat dels Fons Europeus i seguir a la cua en energies renovables. La nova Generalitat republicana ha de ser feminista perquè, com la Segona República, sap que la igualtat de les dones està lligada al progrés de la Humanitat. La nova Generalitat republicana ha de ser fraterna amb la resta de pobles perquè sap, com el catalanisme ha sabut sempre, que la lluita per la república i pel dret d’autodeterminació són la mateixa lluita. ¿Per què ens hauríem de conformar amb menys?
