La identitat
El desconegut al mirall
Si som els nostres records, el seu valor és incalculable. ¿Però què passa si desapareixen? El documental ‘Dime quién soy’ planteja aquesta qüestió sense anestèsia
De les moltes preguntes que han assetjat la humanitat al llarg de la història, n’hi ha una que destaca per sobre de totes les altres. «¿Qui soc?», diem tots al llarg del camí, en un moviment cec, inexorable, que ens propulsa cap al futur amb persistent indiferència. ¿Qui s’amaga darrere d’aquests ulls, darrere d’aquestes mans? ¿Qui porta el meu nom, la meva cara, el meu futur penjat a la seva esquena?
De les moltes respostes que podríem considerar, dues es proclamen les reines de la festa. Hi ha qui opina que som el conjunt i acumulació dels nostres records, i hi ha qui diu que els records són ficció i ens construïm malgrat el que hem viscut, que portem el nostre destí tatuat a la pell i ser qui un és resulta tan inevitable com respirar.
Entretots
Si som els nostres records, el seu valor es torna incalculable. Necessitem que siguin inamovibles, inobjectables, sòlids com el terra que suporta el nostre caminar. La memòria es converteix en un espai inaudit dins de nosaltres mateixos on guardem tot el que hem viscut i fem llar. I és des d’aquest màgic lloc des d’on interactuem amb el món i amb els altres. Som aquesta habitació secreta, aquest ‘boudoir’ privat on no cap ningú més. ¿Però què passa si els records desapareixen? ¿Com ser un mateix quan la vida et roba el passat? Quan aquesta habitació és buida, i només queda el ressò de la inevitable pregunta que ens persegueix fins a la tomba.
El documental de Netflix ‘Dime quién soy’ ens planteja aquesta qüestió a pit descobert, sense anestèsia. Dos germans bessons parlen del seu passat i del valor del que han viscut, de com els records, a més de moblar el teu ‘boudoir’ secret, poden arribar a destruir-te per complet. Un d’ells va perdre la memòria en un accident, i l’altre va haver de fer-se càrrec del seu món perquè la vida no se l’endugués de nou. Amb aquesta responsabilitat li és atorgada també la possibilitat de construir un món diferent per al seu germà, i alliberar-lo del seu passat, lligar-lo sense voler a un garbuix de preguntes que creix amb el temps, clavant-se-li en l’ànima. Si som els nostres records, ¿què passa quan no són certs?
