Llibertat d’expressió
Cercas ensenya les tetes a missa
Aquí tenim una religió, que és el llacisme, i TV-3 és l’església on es predica la fe
Cercas pot dir el que li vingui de gust, faltaria més, que a Catalunya ens va molt això de la llibertat d’expressió, escolti. Però on toqui. El que no pot fer és dir el que li vingui de gust a TV-3, fins aquí podíem arribar. Aquí tenim una religió, que és el llacisme, i TV-3 és l’església on es predica la fe. A l’església un s’ha de comportar, dir les veritats a TV-3 és sacrilegi, segurament fins i tot pecat. Per si no fos prou, dins aquesta església, el ‘FAQS’ és el púlpit des d’on els summes sacerdots pronuncien l’homilia, o sigui, allà encara pitjor. Per a un fidel llacista que cada dissabte a la nit, agenollat davant el televisor, escolta l’homilia del ‘FAQS’ gairebé levitant, veure irrompre de sobte Cercas, deixant anar per aquella demoníaca boca coses que prefereixo no recordar, és com per a un catòlic veure les de Femen interrompre la lectura dels evangelis ensenyant les tetes i bramant com a possesses. Amb les coses de la fe, no es juga.
El que s’espera d’algú, al temple, és una postura de recolliment i humilitat, una actitud d’assentiment cap a tot el que s’hi diu, que no és cap altra cosa que la paraula del senyor de Waterloo. Si Cercas, renegant dels seus orígens, de la seva família i de la veritat, hagués abraçat l’autèntica fe, en públic i en ‘prime time’, hauríem sigut feliços, ell el primer, perquè molts són els cridats a la republiqueta, però pocs els escollits. I llavors el realitzador hauria deixat anar, a sobre del fill pròdig d’Ibahernando, els globus i el confeti que tenia preparats.
«¡Al·leluia! ¡Al·leluia!», cridaria emocionat el públic del plató, mentre s’alliberaven coloms i sonaven Els Segadors.
Hauríem acollit Cercas entre els catalans de bé, ja que també en el llacisme el senyor està més content per una ovella esgarriada que torna al corral, que per les cent que no havien tocat el dos. El senyor, sobra comentar-ho, tot ho veu des d’allà a dalt, és a dir, des de Waterloo. Potser fins i tot l’hauria cridat a seure una estoneta a la seva dreta, això ja dependria de si Comín havia deixat lliure el seient, que no hi ha manera de treure’l d’allà.
Cercas va pecar, i gràcies al pecat ha pogut comprovar en pròpia pell que no hi ha res més fanàtic que els creients. Més encara si els encoratja una Torquemada ben remunerada com Pilar Rahola, que des del seu altar no perd l’ocasió de condemnar a la foguera els que gosen posar en entredit l’autèntica fe, plaer només entelat perquè per desgràcia la foguera és metafòrica, mai la felicitat és absoluta.
A TV-3, no diguem al ‘FAQS’, els pecadors com Cercas només poden anar-hi si és sota el compromís de llançar-se a terra entre convulsions quan la presentadora els posa el palmell de la mà al front i els demana que abracin la fe veritable.
«¡Oh, sí! ¡Sí! ¡SÍ! ¡El ‘Vivales’ és el camí, la veritat i la vida! ¡Gràcies ‘FAQS’!»
Notícies relacionadesEls creients no poden permetre que vingui a missa un blasfem a dir-los que s’equivoquen, que el seu Déu és un fals ídol. No es pot anar a TV-3 esgrimint la raó, perquè la raó és enemiga de la fe i la fe és el que ens manté units, lloat sigui el ‘Vivales’ per sempre més.
Es comença deixant sense càstig qui ha tingut la gosadia d’assaltar amb paraules el sagrat temple de TV-3, i s’acaba tolerant que la gent pensi lliurement.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
