Un Sant Jordi que fa olor de Nadal

Un Sant Jordi que fa olor de Nadal. No pel descens brusc de temperatures i la borrasca ‘Lola’, que va amenaçar de passar per aigua la Diada. Un Sant Jordi nadalenc perquè ha arribat prenyat d’il·lusió, tan desbordant i desbordada que ja fa dies que les llibreries es van engalanar per rebre els clients, que els lectors més fidels tafanegen, fullegen i picotegen compres. La rosa queda per al 23 d’abril, però els llibres... els llibres són una altra cosa.

Sant Jordi s’ha estirat com aquell superheroi dels Quatre fantàstics que era elàstic més enllà del límit racional, com un xiclet que vol durar sense perdre el sabor. Com les tardes de dissabte que semblen infinites, ho semblaven, abans que coneguéssim la Covid. El Sant Jordi perimetrat i controlat ha allargat l’experiència per a alegria general, i per això l’acompanyen nadales mudes i Santa Claus invisibles que deixen empremtes tènues al nostre voltant.

Londres

No només aquí. Després de tres mesos de tancament, les llibreries del Regne Unit apujaven de nou les persianes fa només uns dies i vivien el més semblant al temps de Nadal, amb clients excitats, cues a les voreres i compres gairebé compulsives. Un llibreter li va explicar a un periodista de The Guardian que havia vist clients intentant olorar els llibres a través de les mascaretes. Les vendes es van disparar com en dates nadalenques.

I això que allà, com aquí, la feina infatigable dels llibreters va portar els clubs de lectura virtuals per Zoom i les vendes ‘online’ a mantenir viva la flama de la lectura entre la gent. Els homenatges a les petites i grans llibreries, des de les petites botigues de poble fins a Waterstone, s’han multiplicat a través de cartes dels lectors als mitjans, una altra vegada la lletra, la lectura, i agraïments personalitzats.

Reykjavík

Islàndia ha entrat aquesta setmana oficialment a l’estiu, no entén de solsticis. I a la seva distància, amb les seves particularitats, celebren fa gairebé 50 anys el nadal més literari. Té nom, Jolabokaflod, una espècie d’allau o tsunami de llibres, però tot i que allò que es passen la nit de Nadal llegint els llibres que es regalen és més o menys qüestionable, el que no falla any rere any és la febre compradora a les seves llibreries per Nadal. Són setmanes de presentacions de novetats, entrevistes a autors, programes literaris a tota hora a la ràdio i televisió.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

La temporada de Jolabokaflod la inaugura la bustiada d’una revista que recull totes les novetats publicades aquell any. ¿Què és un Nadal sense llibres?, diu la publicació islandesa. Aquest nadal, el primer confinat, la pregunta era més aviat, ¿Què és una quarantena sense llibres? I la interrogació s’amplifica com un eco per tot el món sota la capa de les restriccions del coronavirus.

Doncs no necessitem el clima hivernal islandès ni que sigui 25 de desembre per sentir que aquell peculiar Nadal ens envolta fa dies, ens encén l’ànim, i ens avança l’anhel que el que ve sigui millor, tot i que sigui, per començar, amb un o dos llibres nous a casa.