Odi interseccional

La nostra societat ha estat organitzada en base a uns privilegis que ara anomenem drets, però que en ser vulnerats de manera sistèmica i estructural, esdevenen privilegis de nou. És un sistema —el patriarcal i capitalista— que jerarquitza grups socials. En el cim de la piràmide hi trobem el centre i la mesura de totes les coses: l’home blanc, cishetero, de classe mitjana-alta. Molta gent ridiculitza aquesta manera d’analitzar les relacions i les dimensions del poder, però l’androcentrisme és una realitat i obviar-ne les conseqüències no soluciona res. 

D’aquí, de tot allò que no és l’Home, neix la interseccionalitat, una teoria que ens ajuda a comprendre que les violències que converteixen els drets en privilegis no funcionen de manera estanca. Les desigualtats i les discriminacions que perpetua el sistema patriarcal i capitalista no es poden entendre per separat. Hi ha una violència que, per la seva magnitut, clama al cel, i és la violència contra les dones pel fet de ser dones. Parlo de magnitut en termes quantitatius: som la meitat de la població. Però no podem obviar que aquesta relació de poder interacciona molt sovint amb el racisme, la lgtbifòbia, el capacitisme, l’edatisme i que, a causa d’aquesta interacció, les violències s’encabalquen i s’agreugen. 

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Així, aquesta piràmide que hi té l’Home al capdavant, invertida ens faria adonar que les dones trans, lesbianes, negres, en situació irregular i pobres són un col·lectiu profundament vulnerable, i que no podem establir línies divisòries entre opressions: on acaba el masclisme i comença el racisme, on el classisme o la transmisogínia? 

Voldria, però, capgirar i redirigir aquest concepte de la interseccionalitat per parlar de l’odi. Les opressions s’encabalquen, però en l’odi també interaccionen el masclisme, el racisme, la lgtbifòbia, la classe o el capacitisme. L’odi és profundament interseccional. Molt sovint els masclistes són també racistes o lgtbifòbics. És en aquesta interseccionalitat que hi ha instal·lat el discurs d’odi. Per això és molt difícil separar-ne les seves lluites. Si el feminisme no és interseccional, queda coix.